Memòria de l’Ateneu Montgrí (1)

89

Aquest any 2012 en farà cent de la constitució d’una associació que, amb el nom Ateneu Montgrí, va impulsar de forma decisiva la cultura torroellenca.

(primera plana de “Mont-gris”, any 1 núm. 1)Al llibre de la Festa Major d’enguany en Joan Surroca hi fa referència extensa a l’article “Un segle de cultura fulgurant (1912-2012)”. Em plau de fer-ne memòria també a Emporion, revista que va néixer precisament a redós de l’Ateneu.

La fundació de l’Ateneu va tenir lloc el dia 15 d’octubre de 1912, en un local del queal no ens en queda constància (ens diu Surroca que la seu, a partir de 1914, era al primer pis del carrer Sant Agustí, actual número 44). Afortunadament, el Llibre d’Actes de l’entitat ha arribat fins als nostres dies, sota la custòdia de la família Viñas. Com era habitual a l’època del seu naixement (i potser obligatori per poder-se registrar oficialment com a associació), totes les anotacions del Llibre, i fins i tot el nom social, eren escrits en castellà, i aquest fou l’idioma que s’utilitzà fins l’any 1915 en què va passar a ser escrit en català.

La primera pàgina diu: LIBRO DE ACTAS DEL ATENEO MONTGRÍ, i la ressenya de la primera sessió comença així:

“Acta de Constitución. En la villa de Torroella de Montgrí, a quince de octubre de 1912, reunidos los que se anotan al margen en el domicilio legal del Ateneo, con objeto de proceder a su constitución oficial, indicóse a Don Pedro Blasi Maranges para que presidiera el acto quien lo declaró abierto”.

Com he dit abans, desconeixem quin era l’esmentat “domicilio legal”. Els “anotados al margen” eren Blasi, Lloret, Vives, Viñas, Castells, fins a quinze. En votació secreta es va elegir la Junta Directiva i en resultà president Salvador Lloret i vicepresident Pere Blasi. Ja en aquell acte constitutiu es va crear una Secció d’Art.

Les sessions posteriors es van celebrar amb tota regularitat cada mes. S’acordà la traducció al català del reglament i es decidí la celebració de conferències o lectures comentades almenys un dia a la setmana (des del començament en van tenir lloc dues cada setmana, els dimecres i els dissabtes). Cada trimestre es presentaven els comptes, i un cop l’any, en Junta General, es celebraven eleccions per renovar la Junta Directiva. Des de l’1 de desembre d’aquell mateix 1912 l’Ateneu va començar a publicar Mont-gris, de periodicitat trimestral (mensual a partir de 1914).

Entretant, l’any 1913 havia arribat a la vila mossèn Francesc Viver, un sacerdot il·lustrat i decidit que, amb altres personatges cultes i de sentiment catòlic, va fundar la revista quinzenal El Montgrí. Però la bona relació que aviat s’establí entre Blasi i Viver i la gent que els seguia va dur lògicament a la fusió de les dues revistes i es va crear Emporion, també quinzenal. El nostre periòdic és, doncs, hereu del de l’Ateneu.

Aviat el gruix de socis es començà de fer important, com es comprova per les indicacions que es feien cada mes d’altes i baixes de socis, però enlloc del Llibre i en cap dels anys no figura quin n’era el nombre. Surroca ens diu a partir de dades d’Emporion que l’any 1916 ja eren 130 socis i l’any 1918 uns 160.

Algun cop he sentit dir que potser l’Ateneu estava impregnat d’una ideologia excessivament laica, o fins i tot anticlerical. És ben al contrari. La Junta Directiva ho va deixar molt clar en ocasió d’una consulta que recull el Llibre d’Actes, anotació de 16 de setembre de 1914: “Habiéndose recibido un comunicado firmado por algunos señores preguntando si el Ateneo en sus actuacions puede atacar los ideales del Catolicismo…”, s’acordà enviar una resposta (en català, com recull el Llibre) que deia: “El reglament, que aparta l’Ateneu de tota lluita tendenciosa, és garantia de respecte per als ideals del Catolicisme. Per altra part la Junta, ben compenetrada amb l’esperit d’aquest Reglament no pot menys que donar-los la seguretat que vostès demanen, ja que amb ella es va a la convergència de tots els torroellencs aimants de la cultura i espera la seva valuosa cooperació“.

Bona mostra d’aquest tarannà respectuós la tenim en el fet que el mateix mossèn Viver en fos soci. Si bé el llibre recull la seva baixa l’any 1915 per motius que desconeixem (pressionat?), encara a última hora, als anys trenta, Viver donava classes de català a l’Ateneu. També consta al Llibre d’Actes que se’n va fer sòcia la meva tia Enriqueta Pascual (l’Enriqueta de Serra), una dona molt cristiana que després, durant la guerra, va amagar capellans i va organitzar a casa seva la celebració de misses clandestines. Enriqueta Pascual Miró és l’única dona que apareix en tot el Llibre.

Desgraciadament, els esdeveniments polítics van sacsejar de mala manera l’Ateneu. Després de la sessió de 3 de setembre de 1923 es va obrir un període dramàtic. El llibre queda en blanc un temps llarg. Les activitats de l’Ateneu i la mateixa entitat són escombrades per la dictadura de Primo de Rivera.

Tres anys després, el 21 de juliol de 1926, el “Sr. Don Pedro Blasi Maranges, Presidente del Ateneo Montgrí”, rep, a través del “Ayuntamiento Constitucional”, un “oficio del Exmo. Sr. Gobernador Civil”, que permet la reobertura, a petició de “Don Eduardo Viñas y otros cuatro indivíduos”, per tal que no es deteriorin més els llibres de la biblioteca i altres mobles, i indica que designin una persona “para hacerse cargo de la documentación y efectos de que se incautó la Guardia Civil al proceder a su clausura. DIOS guarde a V. muchos años”.

(continuarà)