Revista Emporion

Memòria de l’Ateneu Montgrí (2)

7

Amb aquest article acabo la breu Memòria de l’Ateneu que vaig començar a Emporion el mes de setembre passat, tot seguint els registres al Llibre d’Actes d’aquella admirable associació cultural torroellenca.

Ja vaig dir que la constitució va tenir lloc el dia 15 d’octubre de 1912, ara fa cent anys, i que van ser elegits president Salvador Lloret i vicepresident Pere Blasi. Aquell any es varen fer tres reunions, una cada mes. Els acords varen ser de fer almenys una conferència o una lectura comentada cada setmana, traduir el reglament al català, i crear una Secció Excursionista. El desembre d’aquell 1912 sortia Mont-gris, la revista de l’Ateneu.

L’any 1913 (12 reunions, una cada mes), es tracten assumptes molt diversos, la creació de la Secció d’Art, l’inici d’una biblioteca, la subscripció a revistes, i es fan conferències i lectures tots els dimecres i dissabtes. L’any 1914 (11 reunions) canvia la Junta Directiva, entra de president Eduard Viñas, continua Pere Blasi vicepresident. Es van realitzant diverses activitats, millores a la biblioteca, contractació de conserge, i el mes de setembre la declaració favorable a totes les tendències ideològiques o religioses que vaig comentar el mes passat. El 15 de desembre de 1914 Mont-gris publica el seu número 16 i últim, amb un “Comiat” a primera plana, ja que per acord amb l’altre periòdic quinzenal El Montgrí, que editava mossèn Viver, tots dos es fusionen en Emporion. Aquest apareix el primer de gener de 1915, i es converteix en nou òrgan de l’Ateneu. No tot devien ser flors i violes, ja que consta en acta la defensa que d’Emporion va haver de fer Pere Blasi a un soci a qui no devia agradar prou un article que s’hi va publicar.

mont-gris

Primera plana de l’últim número de Mont-gris

Però en general l’Ateneu sap acostar-se als interessos culturals i als ideals de la gent més inquieta de la vila. Es prepara una exposició de fotografies de Fargnoli, una vetllada per repartir premis als nens del concurs d’Història de Catalunya, es funda una Secció Escolar (s’aprova amb entusiasme). I el juliol “s’acorda una subscripció pública per comprar una bandera catalana”. I efectivament, es prepara per al 26 de desembre una vetllada amb la inauguració de la bandera catalana de l’Ateneu adquirida per subscripció pública. És sorprenent que aquell novembre té lloc la baixa de soci de Francesc Viver.

El desembre es llegeix un comunicat del Centre Autonomista de Dependents de Comerç i de la Indústria que invita l’Ateneu a associar-se a la Diada de la Llengua Catalana de 1 de gener de 1916. S’acorda adherir-s’hi, fer festejos aquell dia, i que des del pròxim any tots els documents de l’Ateneu es faran en català. I així va ser, i des de 1916 fins a la clausura forçada de 1923, el Llibre d’Actes és en català.

Varen seguir anys d’empenta i optimisme. El 1916 es fan 13 reunions. És elegit president Pere Blasi. S’organitzen les Seccions: Estudis i Cultura, Propaganda i Festes, Dramàtica i Orfeònica, Sport i Excursionisme. S’amplia el local, es fan vetllades. S’arriba als 130 socis. L’any 1917 Blasi parla d’un gran projecte: formació de capital per a l’edifici de l’Ateneu (que no es va arribar a portar endavant). Hi ha Orfeó de l’Ateneu. Es fa una protesta per la violència del Govern contra l’Assemblea de Senadors i Diputats catalans… El 1918 s’arriba als 160 socis, però només hi ha anotades 3 sessions, al gener i al febrer. Es torna a parlar del casal de l’Ateneu.

El 1919 (5 sessions) es fan homenatges a Pere Rigau i Palmira Ventós, es posa en escena “La fi de la tabola” de Josep Castells, se celebra la Diada de la Llengua Catalana, s’inaugura la Galeria de torroellencs il·lustres,… El 1920 (3 sessions), es parla de nombrosos socis, es fa una vitrina per a un futur Museu de l’Ateneu, s’organitza un nou cicle de conferències.

Probablement l’any 1921 es produeix un cert estancament. Es fan dues sessions. A la Junta General el president Blasi pronuncia unes justes i alentadores paraules. El 1922 es recull al Llibre una sola sessió al març, la Junta General, on se senten vives demostracions d’entusiasme per l’Ateneu. Del 1923 només consta una sessió el 3 de setembre, que preveu una representació teatral, però el dia 13 del mateix mes el general Primo de Rivera proclama la dictadura, amb l’acord del rei. L’Ateneu emmudeix una colla d’anys i el Llibre d’Actes queda en blanc fins que l’any 1926 es permet la reobertura per tal que la biblioteca i altres mobles “no se deterioren por completo”…

Es va reobrir efectivament el dia 13 de febrer de 1927 i va ser elegit nou president Eduard Viñas en lloc de Pere Blasi. L’Acta es va haver de fer de nou en castellà. Aquell any hi va haver tres reunions, l’any 1928 només una, i no n’hi ha cap de ressenyada el 1929. El febrer de 1930 passava a presidir Josep Castells. Es fan tres reunions, s’acorda un curs de català a càrrec de mossèn Viver i assistir a un homenatge a Víctor Català a L’Escala. El febrer de 1931 és reelegit president Josep Castells.

A l’abril es proclama la segona República espanyola. El Llibre d’Actes es torna a escriure en català. Però aviat es farà la darrera anotació: la que recull la reelecció dels càrrecs a la Junta General de 1932. A mitjans de l’any 1933 Pere Blasi va marxar a Barcelona a dirigir el Grup Escolar Lluís Vives. Com ens explica Joan Surroca (Llibre de la Festa Major 2012), en anar-se’n ell de Torroella, l’Ateneu ja no va poder continuar sent el que havia estat, ni hi havia ànims ni gent per aconseguir-ho. El setembre de 1935, en Assemblea General, es va acordar la dissolució de l’entitat. El juliol de 1936 començava la terrible guerra civil.

Comentaris