Apropament a la ceràmica,a l’escultura grega i a 4 pintors napolitans

97

El retrat pintat. Imatge i pintura ceràmica  

A la Fundació Mascort s’hi presenta una interessant exposició de ceràmica en la qual es destaca la presència del retrat, expressat mitjançant el domini de l’art de la ceràmica. La mostra reuneix de manera excepcional obres de finals del segle XIX, junt amb altres de més antigues, en què es representa un paisatge, una figura, un rostre anònim, o més acuradament el retrat d’un amic o un personatge.

És aquest darrer aspecte, el del retrat, que es trasllada per pintura directa o per la innovadora aplicació de la fotoceràmica als diferents suports ceràmics, que pren força a finals del segle XIX .Tant en un cas com en l’altre és d’admirar el domini de la tècnica i els resultats obtinguts per una sèrie d’artistes i ceramistes, que s’aprofiten de la potent infraestructura dels tallers de l’època a València (Hermanos Bayarri a Burjassot, a Manises, a Meliana, i San Pio V i Luis Gastaldo a València mateix ), o a Sevilla (Triana, San Juan de Aznalfarache ), per donar sortida a la demanda de ser retratat i a la pervivència de la pròpia imatge, tal com desitjava la clientela del moment.

Fig. 1 Retrat de Víctor Balaguer fet per Francisco Dasí, pintat sobre esmalt estannífer, 1880-1881.
Fig. 2 Retrat sobre ceràmica. Imatge en blau i reflex metàl·lics, de Teófilo García de la Rosa, 1919.

 

 

Entre els principals artistes hem de destacar, en primer lloc, Francisco Dasí Ortega (1833-1892), autèntic creador d’aquestes tècniques ─retrat de Víctor Balaguer (1880-1881), (Fig. 1). Posteriorment, altres autors com Hidalgo Barea, Ismael Blat, Teófilo García de la Rosa i Rodríguez ─retrat de la seva filla Trinitat (1919), (Fig. 2 )─, i Arturo Almar Alio i Antonio Bosch Hernández (1901-1979), que va ser professor de l’escola de ceràmica de Manises. Aquesta exposició, presentada a la Fundació Mascort,  compta amb les aportacions del Museu de Xàtiva, del Museu Biblioteca Víctor Balaguer, del Museu Nacional de Ceràmica de València, de la mateixa Fundació Mascort, i d’importants col·leccions privades. No es pot deixar de reconèixer i destacar l’excel·lent treball i estudi fets per la comissària, la Sra. Mercedes González Teruel.


“Agon! La competició a l’antiga Grècia”

També el món de la ceràmica, però aquí, juntament amb el de l’escultura, ens apareix a l’exposició que ens presenta el British Museum i la Fundació bancària “La Caixa” en el CaixaForum de Barcelona. És una mostra en la qual podem admirar la clàssica ceràmica de figures roges sobre fons negre, o figures negres sobre fons roig, i on veiem la finesa del traç en els guerrers, deesses i atletes (Fig.3 ). Les imatges ens descriuen diferents moments  de la vida de la seva societat; en la lluita, en la competició, en el teatre, en la guerra, o en el descans i ritus funeraris (Fig.4 ).

La mateixa sensació d’elegància i serenitat la trobem en moltes de les escultures que s’hi exposen. L’art grec, en especial el dels períodes clàssic (480-323 aC) i hel·lenístic (323-30 aC), ens segueix atraient pel seu equilibri entre la força i l’elegància, entre la serenor i la bellesa (Fig.5 ). Aquestes qualitats són les que el fan capaç de transmetre tot el misteri d’uns mites i el cabal d’un pensament, els quals encara ens afecten i ens pertanyen.

 

Artur Ramon Art

És un esdeveniment important que una galeria d’art i de gran tradició com a antiquari es renovi per crear un nou espai d’art. És el cas d’Artur Ramon Art, que obre noves dependències al carrer Bailén, 19, de Barcelona. Podem contemplar la instal·lació i creació de Tiempo imaginario, feta per a la presentació de les antiguitats per l’artista Pamen Pereira.

A la vegada se’ns ofereix en aquesta galeria una selecta exposició de quadres titulada Quatre caravaggistes: Bassetti, Borgianni, Caracciolo i Ribera. És una mostra reduïda però exquisida del grup de pintors napolitans, on podem contemplar l’enorme influència de Caravaggio al llarg del segle XVII i alhora la grandesa i forta personalitat de José de Ribera. És un nou espai que, com diu el mateix Artur Ramon, pretén ser transmissor de coneixement i recuperar el gust visual, per a educar el nostre ull en la contemplació de l’obra d’art.

Fig. 3 Àmfora trofeu. Trobada a Bengasi, Cirenaica, Líbia, 333-332 aC.
Fig. 5 L’elegància de les dones. Estàtua de marbre vers el 150-100 aC.

 

 

 

Comentaris