Revista Emporion

Aquell apat

7

Fa un any del meu últim article a Emporion (desembre de 2013). Aleshores vaig pensar que ja hi havia prou col·laboradors molt més preparats que jo. Però enguany es compleixen els cent anys del “naixement” de la revista, i no em puc estar de retre-li homenatge.

Per saber una mica com va sorgir la idea d’aquesta publicació quinzenal, abans d’escriure aquest article he fet una ullada als dos primers números de gener de 1915. Tinc la sort de tenir digitalitzades totes les publicacions d’Emporion. M’hi he entusiasmat! He conegut molta de la gent que s’hi esmenta, fet que sorprèn si pensem que parlem de fa cent anys!

Al segon número, hi puc llegir que un grup de persones que formaven part del centre cultural de Torroella, l’Ateneu, inquiets per la cultura de la vila, van decidir donar forma i contingut a una nova revista quinzenal amb el bonic nom d'”Emporion“, el significat del qual (comerç, treball, riquesa cultural i artística…) era el que ells volien per a la seva estimada vila.

Com que ho trobo molt interessant, copio un fragment literal que es pot llegir en el segon exemplar editat el 17 de gener del 1915, on els responsables fan saber que ja ha nascut la seva criatura i ho volen festejar amb un suculent sopar:

“AQUELL APAT

El dia 3 d’aquest mes se celebrá en la fonda den Martinet l’anonciat sopar amb xampany per a solemnisar la fusió dels periódics El Montgrí i Montgris en l’actual quinzenal EMPORIÓN i l’actual intensa etapa de cultura de l’Ateneu Montgrí.

Hi assistí casi tot el personal de Redacció i de la junta de l’Ateneu. Escribim la llista: P. Blasi, M. Murtra, J. Pujol, E. Bataller, Mossén Viver, E. Viñas, J.Lloret, J. de Camps, N. Matarrodona, M. Vert, J. Capellá, Ll. Matas, J.García, J. Castells, J. Adroher, i J. Puigpey.

Regná una franca alegría i bon apetit. Queda plenament demostrat que’l bon humor, la gana, les ciencies no son pas incompatibles, com creuen alguns, que’s figuren que un home de lletres es sempre sorrut com l’estatua del pensador den Rodín. Digueren versos enginyosos i alusius, en Matarrodona i en Castells. El Sr. Pujol feu un sincer i calorós parlament; Mossèn Viver ens llegí unes quartilles a tall de Perez Galdós, i tots brindaren entussiásticament per la prosperitat del periódic de l’Ateneu.”

“EL MEU BRINDIS (fragment)

Aquest acte es la penyora
d’aqueixa obre redemptora
que emprenem amb tant d’afany.

I Deu vulga que perduri
sense que’l  nostre pas deturi
cap flagell ni desengany.
Josep Castells”

És tot el que puc dir en aquest article; un article no dóna per a gaire més, però qui vulgui gaudir d’aquests vells records pot cercar-los i llegir-los a l’ordinador clicant ARCA.cat., organisme on hi ha digitalitzades revistes catalanes antigues. És un plaer recórrer les seves lletres, els seus articles tan reals, tan propers, tot i que ja són història. Hi podreu trobar, per exemple, la notícia del casament de la distingida senyoreta Maria Mascort amb el conegut industrial barceloní Antonio Sala, o que els distingits “esportmans” Joan Eugeni Sala i Josep Maria Matas saben les impressions de la natura brava. Ells han tornat d’una arriscada excursió al Pirineu on han gaudit de la meravella dels seus encants, ara sublimats per la neu… O la greu malaltia d’una de les filles del Sr. Mundet (de xocolates Mundet).

Tant de bo que d’aquí a cent anys algú pugui llegir el que s’haurà escrit en la nostra TERCERA ÈPOCA.

Comentaris