Revista Emporion

Fa cent anys morí a Torroella de Montgrí mossèn Antoní Viver i Puig

9

Antoní  Viver era germà de Francesc Viver, un dels fundadors d’EMPORION.
Antoní va néixer l’any1879 a Sant Esteve de Bas, i sentí, com el seu germà, la vocació sacerdotal. Fou ordenat el 19 de setembre de 1903.
Va ser vicari de Sant Pere Pescador l’any 1904 i vicari de Darnius el 1906.
Després, va ser adscrit a Sant Fèlix (Girona) durant els anys 1906 i 1907.
Va ser vicari d’Amer l’any 1907, vicari de Sant Feliu de Guíxols l’any 1908, i vicari de Palafrugell l’any 1911.
L’any 1912 va ser ecònom de Vall-llobrega.
Com el seu germà Francesc Viver –el nostre mossèn Viver- també Antoní Viver va sentir una forta vocació literària. Els dos germans, juntament amb joves intel·lectuals gironins, varen fundar l’any 1902 la revista VIDA a redós del seminari. En contacte amb Josep Carner, els editors de VIDA varen ser als orígens del Noucentisme a Girona.
En sentir-se molt malalt, Antoní va venir a l’Hospital de Torroella, on exercia el ministeri sacerdotal el seu germà Francesc. Hi va morir el 30 juny de 1914.

Li dediquem un record en el mes del centenari de la seva mort.
EMPORION – Consell de Redacció


                                                                                          ÍNTIMA

A un amic en la seva missa novella.

Ditxós de tu amic estimat,                                                                                      Tu tens l’esprit asserenat

que tens l’esprit asserenat                                                                                      tu tens el cor fortificat

i enllumenat amb raigs de festa;                                                                             per una saba sobrehumana;

deixa’m t’ho dir a ne mi que al cor                                                                          ja has travessat la gran maror

se m’hi congria la negror                                                                                        del mar del món enganyador

d’un cap de núvol de tempesta.                                                                              que cent abismes arreu bada.

                                                            Quan en tes mans davalli Déu

                                                            prega per mi, per l’amic teu,

                                                            que es desemboiri ma esperança;

                                                            jo amb el cor trist, amic aimat

                                                            adoraré el Déu increat,

                                                            quan en tes mans hagis alçat

                                                            per adorar-la l’Hòstia Santa.           

Viver

Comentaris