Revista Emporion

Antoni Vidal Ferrando i la seva novel·la “La ciutat de ningú”

182

“Un llibre ha de ser una destral per desfer el mar de gel que tenim a dintre.”
Franz Kafka (1883-1924)

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador, guanyador dels principals premis de la literatura catalana. La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes.
Acaba de publicar la seva quarta novel·la, La ciutat de ningú. És una novel·la experimental i atípica, per breu i per concentrada, amb pensaments lírics i reflexions filosòfiques intercalades en el text i en el seu fil narratiu. L’autor no fa concessions i exigeix la complicitat del lector, posant-lo a prova constantment. Sobre un fil narratiu simple (el seu gat, els records amb erotisme de l’Olga -la seva jove tieta-, les seves fotografies), va construint un univers literari personalíssim tot intercalant-hi pensaments, somnis i reflexions. Segons Sam Abrams, el prestigiós crític literari anglocatalà, en aquesta darrera creació de Vidal Ferrando s’hi troben entreteixides les quatre vessants de la seva obra general: poesia lírica, novel·la, relat i dietari. Diu textualment: “La ciutat de ningú és una intensa i concentrada novel·la breu, presentada en la forma d’una confessió íntima del protagonista, on els vora de 200 fragments autònoms, però entrellaçats, estan dotats d’una forta càrrega lírica que opera en profunditat.”
Novel·la, per tant, d’extensió breu amb combinació de gèneres literaris i on el protagonista transita moltes vegades per la perillosa frontera que separa la raó de la follia.
En la novel·la s’hi albira també una anàlisi de la terrible crisi de valors que assola la societat actual, una societat inestable, hipòcrita i banal.
Diu Sam Abrams que el llibre està farcit d’ambició intel·lectual i conceptual. És un breviari que medita sobre el nostre món. Lectura obligatòria per a tots, idealistes i desencantats.

Com a exemple es mostren algunes de les expressions textuals incloses en el text de la novel·la:

*No hi ha res més còmode que culpar sense proves.
*Fan falta manaments i un poc de tendresa.
*Un home sense una bona dosi de desfici és com una bassa sense granotes.
*A la nostra època no li sobren herois.
*Arribarà que no podrem dir persona a una persona o no podrem dir pirata a un pirata.
*La soledat és com un pou d’aigua negra.
*Tot té la importància que se li dona.
*La poesia sempre ha estat un risc, un tret de rifle.
*Tot el que fem en defensa pròpia no arriba ni a pecat venial.
*Vulgues o no, totes les guerres alliçonen.
*Els diaris propaguen calúmnies i la ciutat trapelleja. Els diaris menteixen. Ho sap tothom i ho saben a Brussel·les. No et pots fiar de cap informatiu.
*Les males llengües presideixen estaments i tribunes.
*Tants de neguits i de nosaltres, no en quedarà ni arrel ni rama.
*Són temps obscurs, de falsos testimonis, de profecies i de malediccions.
*Ens arribarem a menjar els uns als altres?
*Ja no hi ha res segur. El joc de moda és el canibalisme.
*Hi ha molts de gargots, molta de rutina dins els ambients culturals.
*Ara la darrera moda és prescindir dels signes ortogràfics, tutejar-se i menjar amb palets.
*Les papallones abans varen ser cucs.
*La píndola ideal és no tenir pèls a la llengua.
*No és el mateix una moda que un costum.
*No toleraré que a força d’enganys, treguin la pell a un just.
*Així i tot, no hi ha un dia sense un principi de bellesa.
*Tant de bo que la fermesa es pogués injectar per via intravenosa.
*La veritat supera el nostre nivell de comprensió.
*Estaria bé que, algun cop a la vida, els homes fossin dones i les dones homes. O que el lleó menjàs palla com el bou.
*La ciència és una partida d’escacs amb el caos.
*Altrament tot és possible en aquesta “ciutat de ningú”.

Referències bibliogràfiques

  1. VIDAL FERRANDO, Antoni. La ciutat de ningú, Editorial Meteora, SL, Barcelona, 2016.
  2. ABRAMS, D. Sam. “No hi ha res segur”. A: Presència, 19 de març de 2017, p. 32.
  3. VIDAL FERRANDO, Antoni. Allà on crema l’herba. Obra poètica (1986-2007), Edicions del Salobre, Port de Pollença, 2008.
  4. CASTELLS, Ada. “Entrevista a Antoni Vidal Ferrando, poeta i narrador”. A: Avui, Cultura, 11 d’octubre de 2008, p. 10-11.
Comentaris