“Per aspera ad astra” A l’Anna Saurí, in memoriam

131

“Per aspres camins fins als astres”. Aquest era el lema de l’Anna Saurí, que ens va deixar el dia 8 de setembre als 49 anys. Era filla de Tor, de la casa de la plaça on anàvem a buscar la llet de les vaques que munyien els seus pares. Es va llicenciar en llengües clàssiques i era professora de grec i llatí. Els últims 18 anys va exercir la docència a l’IES el Pedró de l’Escala. Vivia a Torroella.

La trajectòria de l’Anna és tan sorprenent com esplèndida, tant pels seus orígens com per la seva dedicació professional. Uns orígens que no feien presagiar uns estudis clàssics ni una professió tan socialment devaluada com la d’ensenyar Humanitats a nois i noies adolescents . L’Anna va trencar motlles, tant és així que el dia del seu comiat, tots els que omplíem a vessar la plaça de Tor, a més de sentir moltes veus que ens parlaven amb emoció de la mare, la companya o l’amiga, vam poder sentir alumnes i companys seus de Cultura  Clàssica de la UdG parlar en grec i llatí amb normalitat. Escoltar-los ens ajudava a sentir-nos els hereus d’una cultura que ens enviava missatges molt savis, que eren vius i ens parlaven de l’essencial. L’Anna havia obert les portes de la saviesa de l’antiguitat clàssica a centenars d’alumnes amb una extraordinària simpatia i les obria a tots els que l’acomiadàvem a Tor, tan a prop de la seva estimada Empúries.

L’Anna feia fàcil i atractiu tot el que ensenyava perquè ho feia amb un gran coneixement,  amb molta passió i somrient sempre. Les mostres d’estimació que rebia dels alumnes i que va rebre també en el comiat que li van fer a l’Institut són molt eloqüents. Contínuament organitzava lectures de clàssics, excursions, trobades amb altres instituts o viatges a Itàlia i Grècia. Tot eren activitats interessantíssimes, que exigien esforç i que prestigiaven la matèria i la feien molt especial.   Quan explicava mitologia, tenia embadalits els seus alumnes i els que acudien a les conferències  que feia al Museu de la Mediterrània de Torroella amb la Lina Vilamitjana. Seria no acabar mai parlar de les seves qualitats per transmetre el que és més difícil d’ensenyar, que és ensenyar a viure aprenent constantment dels més savis.

Quan tan sovint sentim a parlar de reduir les hores d’humanitats o de llengües clàssiques als plans d’estudis amb l’excusa d’afavorir les matèries que tenen aplicacions dites pràctiques, ens hem de preguntar ¿de què ens volen privar les autoritats acadèmiques? D’aprendre a pensar, a argumentar, a estimar, a ser lliures, a viure?

A l’Institut de l’Escala, al costat d’Empúries, centenars d’alumnes han tingut el grandíssim privilegi d’aprendre  grec, llatí i cultura clàssica al costat de l’Anna. Per camins difícils –que l’Anna feia amables- han conegut la bellesa: Per aspera ad astra.