Revista Emporion

Anàlisi de l’adulteri

6

Molt senyor meu i amic:

Acabo de rebre la seva carta i he de confessar que m’ha confós. Vostè em coneix i sap com sóc de poc amic de jutjar els altres, potser per allò que “no jutgis, si no vols ser jutjat”. I em demana que opini sobre l’adulteri, i per posar-m’ho més difícil, que analitzi fil per randa les línies generals, i no considerant un cas concret i determinat. Vegem si és possible arribar a l’arrel del problema.

LlucPrimer de tot, permeti’m fer-li notar amb tristor que si bé l’adulteri és un fenomen universal, no existeix un sol mortal que no es porti com un imbècil un dia sí i un altre també. L’adúlter, qualsevol que sigui el seu sexe, és un infeliç, un incaut que no recorda que no hi ha oliva sense pinyol i que com el malalt de càncer, va d’un metge a un altre, amb la falsa esperança de trobar remei per al seu mal.

Diguem, en honor a la veritat, que en l’adulteri del mascle influeix, i no poc!, el cant de la sirena de torn, que l’amanyaga, compadeix i lamenta amb ell la poca sort que ha tingut en l’elecció feta. El gilimursi que ens ocupa assegura, per regla general, que la seva mitja taronja no el comprèn, que malgrat els seus esforços i bona voluntat, el marit ─o la seva dona─ ha arribat a ser un estrany, que se sent sol, fins i tot quan és al llit amb ell o ella.

El que realment succeeix és que, passat un temps més o menys llarg de matrimoni, quan el furor sexual ha cedit i tot torna a la seva veritable dimensió, arriba un moment en què cadascuna de les parts tracta d’esbrinar quin premi ha aconseguit en el sorteig, i és llavors quan comencen les dificultats. És ben sabut que tothom que juga ho fa pensant en la grossa, i que algú deu ser l’agraciat; però s’estira dels cabells quan s’adona que a ell, tan important i amb tants mereixements, ni tan sols li tornen els diners! Els desenganys no es poden digerir bé, i els motius pels quals val la pena participar en un altre sorteig  poden justificar-se de formes ben diverses. Des d’incompatibilitat de caràcters: elegant definició de l’egoisme i la intolerància, que fan de les discussions pa nostre de cada dia. Falta de divises: el marit no lliura els diners suficients per cobrir el pressupost familiar i se’n reserva més del compte per a les seves despeses particulars, i a més li diu a la dona que la fulaneta, la dona de l’amic, amb menys diners, arriba a fi de mes tan ricament i, a sobre, porta el seu marit que dóna glòria de veure. Incompliment de les obligacions sexuals: així, tal com sona, obligacions! Segurament la més decisiva de les causes de ruptura, i que s’explica pel fet que, en determinat moment, l’acte sexual entre la parella passa a ser cosa rutinària, ja que, refredada la passió, es realitza perquè toca sense més propòsit que alleujar el desig d’una de les parts. I contra tot pronòstic, l’aparellament aconsegueix un èxit relatiu, que es deu que un dels dos ─o tots dos alhora─ recorden un pretèrit enyorat.

Aquesta situació és la base d’un altre problema, i és que la dona, per regla general més tardana a  l’orgasme, no respon en forma adequada a  la sol·licitud de l’home, que capta aquesta inhibició, i així, sense perdre temps en preliminars, va a la seva i es despatxa al seu gust, deixant a la dona la sensació, molt real, d’haver sigut utilitzada com un objecte. Mal assumpte, molt dolent, perquè la deixa insatisfeta i humiliada. I pel que fa a l’home, tot i haver satisfet el seu desig, no el seu orgull de mascle, que no és altre que veure a la dona el blanc dels ulls.

Arribats a aquest punt neix, fatalment, un sentiment de repulsa, i encara que no sigui palesa, no deixa de generar pensaments semblants a “és un fàstic, però és evident que a ella no li interessa”. “És un egoista, només pensa en ell, i a mi que em bombin?” “És una ruïna, cada dia més sosa i amb els pits més caiguts”. “Si el tingués desenvolupat com ho ha de tenir l’Antoni, el meu cunyat, que quan està en banyador mostra i promet meravelles”. Atenció a aquest últim retret!, perquè entre llençols, la pintura, la música o la poesia, tenen un valor molt relatiu, mentre que un fora de sèrie acaba la carrera en el lloc més alt del podi!

Espero, estimat amic, haver-lo complagut, però si no fos així, sempre podem retornar al tema. Rebi una cordial abraçada.                                                                                                                                                                                           

Comentaris