Amb pretext o sense

85

Com a membre del Consell de Redacció d’aquesta revista, he tingut el privilegi de llegir amb antelació l’escrit que en aquest número es publica del bon amic Joan Surroca. “Pretext” n’és el títol i ens suggereix fer servir pretextos, excuses que justifiquin actuacions que a vegades es poden considerar forassenyades o desmesurades. Ens parla de l’afecció del seu pare pel circ i de com el feia servir a ell, de petit, com a pretext per anar-hi. Si hi pensem una mica, tots hem fet servir alguna vegada algun pretext per fer alguna cosa que ens agrada o per algun motiu ens interessa. Jo i la meva dona tenim la sort d’anar sovint a Menorca, una illa meravellosa, amb l’excusa primer d’anar a veure la meva filla, que viu amb la seva parella a Biniancolla, una petita i tranquil·la cala del municipi de Sant Lluís, i segon, encara més, amb el pretext de gaudir de la nostra trempadeta néta Aina, de set mesos. Quin bon pretext per gaudir de l’entranyable ofici de fer d’avi.

Però la meva feina en aquesta revista és primordialment parlar de cinema i voldria fer servir el pretext per convidar-vos a gaudir de quelcom que potser sense això no gosaríeu fer. Moltes vegades he pensat que s’hauria d’organitzar un cicle de cinema que es podria titular “Pel·lícules per als petits que han de veure els grans”. Tot això perquè actualment hi ha un bon nombre de pel·lícules dirigides al públic infantil, tan interessants en molts aspectes, que les fan tant o més apropiades per a un públic adult, capacitat per copsar moltes virtuts que segurament passen desapercebudes pel públic infantil, tot i que les gaudeixin per molts altres aspectes, fàcilment comprensibles per ells. Però no gosem entrar en una sala on es projecta un d’aquests films perquè jutgem forassenyat fer-ho. Quina persona de seny s’atreveix a entrar, sense més, a una sala de cinema per veure una pel·li de ninots?  Potser no ens manquen ganes, però cal trobar-hi un pretext.

L’any 1995 va ser un any clau en la història del cinema, no només perquè es va celebrar el centenari del seu descobriment, sinó perquè Pixar va realitzar el seu primer llargmetratge animat i ho feia per ordinador. La pel·lícula es va dir Toy Story i fou produïda i distribuïda per tot el món per la productora Walt Disney, associada amb Pixar. Fou una nova manera d’entendre el cinema d’animació no només per les possibilitats que aquesta nova tècnica oferia, sinó per com la gent de Pixar la va utilitzar. Amor als detalls, personatges plens d’humanitat, bones històries allunyades de la sensibleria sovint cursi de les típiques obres waltdisneyanes. En definitiva, obres que emanaven un gran amor pel cinema. Després van fer Nemo,Monstruos, Toy Story 2, Cars, Wall-E, etc. Totes considerades autèntiques obres mestres.

Quinze anys després, el talent de Pixar no només continuava igual sinó que superava el que podia semblar insuperable. Pixar, malgrat fortes discrepàncies en certs moments, continuava unida (finalment ha estat comprada) per la Walt Disney i aquest afany de superació és una realitat. Perquè la seva darrera obra, Toy Story 3, és cinema en estat pur. Una delícia per al bons amants del setè art. Una obra mestra absoluta.

I ara tenim el pretext. El proper dissabte dia 9 d’octubre, a les 7 de la tarda, se celebrarà al Cinema Montgrí una sessió especial. Serà un acte solidari en benefici de La Fundació Oncològica Girona, Lliga Catalana d’ajuda al malalt de càncer. Després de la projecció de la pel·lícula hi haurà tastets de xocolata, amb coca de pa, melindros, bunyols i begudes, tot plegat amb la desinteressada col·laboració de molts comerços de Torroella i l’Estartit. La pel·li que es projectarà serà Toy story 3. Quina bona excusa per veure-la. Quin gran pretext per anar al cinema a veure una extraordinària obra d’animació de la firma Pixar.

Aquest film que tanca la trilogia de Toy Story és com una d’aquelles atraccions de fira de la qual no voldries baixar mai. Una obra mestra que barreja sàviament tots els gèneres, des del western fins al terror, i que aconsegueix moments màgics que culminen amb un final de pell de gallina. Cinema en estat pur.

Quin pretext tan bo per participar amb una obra solidària i veure, segurament, la millor pel·lícula de l’any. Amb pretext o sense, no us ho perdeu.