Revista Emporion

Als observatoris que ens observen

5

D’observatoris n’hi ha de molts tipus, potser tants com temàtiques que puguin ser observables.

Segurament els més coneguts són els observatoris que miren el cel, siguin els astronòmics per estudiar el cel nocturn i l’espai exterior, o bé siguin els meteorològics, molt més comuns i que serveixen per registrar els canvis en el temps i així poder fer pronòstics. Una recerca en un buscador d’internet revela, però, que només a casa nostra hi ha centenars d’observatoris, vinculats a administracions, universitats, organitzacions no governamentals o de vegades a un grup de gent apassionada per algun tema. A tall d’exemple: Observatori Català de la Joventut, Observatori per a la Igualtat, Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Observatori d’Empresa i Ocupació, Observatori del Tercer Sector, Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, Observatori Forestal Català, entre molts altres. Tots ells es dediquen a la recollida de dades, la seva posterior anàlisi per mirar de detectar canvis i tendències i així poder alertar si alguna cosa no funciona correctament. Generalment, els observatoris tenen poca capacitat transformadora per si mateixos, però sense aquests molts problemes passarien inadvertits i no serien mai afrontats ni resolts.

En l’àmbit del medi ambient, els observatoris realitzen una funció clau en utilitzar diversos sistemes d’indicadors per tal de mesurar i alertar-nos de canvis significatius en el medi i en el funcionament dels ecosistemes. Mundialment, per exemple, el Worldwatch Institute publica anualment un llibre titulat L’estat del món, on es fa ressò de descobertes científiques sobre l’evolució del planeta i les seves societats, analitza el significat i les causes dels canvis i alerta de quines problemàtiques globals cal redreçar si volem acostar-nos a tenir un sistema econòmic, social i ambiental sostenible.

A Espanya, tot just el passat mes de maig tancava les portes l’Observatorio de la Sostenibilidad en España, oficialment per manca de finançament. Des de l’any 2005, aquest observatori havia estat recollint dades sobre processos que afecten el medi ambient i les persones, com ara la contaminació atmosfèrica, de les aigües, la construcció d’infraestructures excessiva o en espais inadequats, etc. Darrerament, l’Observatorio havia criticat durament molts aspectes de la recentment aprovada llei de costes espanyola i havia apostat per una economia verda, més respectuosa amb el medi ambient com a alternativa per a la sortida de la crisi. El Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente ni tan sols ha mantingut en actiu la pàgina web de l’organisme, de manera que tota la feina que havia fet ha deixat d’estar a disposició del públic. No només tanquen la parada, sinó que li calen foc per oblidar-la com més aviat millor. D’aquesta manera es destrueix la capacitat de la societat de conèixer quins són els efectes de les polítiques dels seus governs. Sense dades entrem en un túnel fosc, sense el coneixement dels problemes ambientals serà molt difícil argumentar en contra d’iniciatives que sovint els agreugen. La informació sobre sostenibilitat serà, novament, fragmentada i sense estàndards comuns de mesura.

Catalunya no té cap ens de mesura de la sostenibilitat, per bé que sí que hi ha organismes d’escala més local que fan una feina similar, sovint centrada en aspectes més concrets. A la nostra zona hi treballa l’Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines, que emet informes sobre aspectes diversos de la realitat territorial comarcal i municipal: creixement de la població, demanda d’aigua, generació i minimització de residus, producció i consum d’energia, emissió de gasos, etc. L’Observatori del Paisatge, amb seu a Olot, està acabant de catalogar tots els paisatges del territori català, identificant-ne característiques, punts forts que convé reforçar i punts febles que cal corregir. Gràcies a la seva tasca, tot projecte que pugui afectar el medi ambient ha de tenir també en compte el paisatge. L’Observatori del Ter, vinculat a l’Ateneu Naturalista de Girona, manté un ull vigilant el cabal del riu mentre vetlla per tal que l’estat ecològic del Ter i les seves riberes vagi millorant.

Malgrat la inoperància que els seus enemics (que són tots aquells que en temen les conclusions) en denuncien, el cert és que els observatoris realitzen una tasca molt necessària, útil al conjunt de la societat que massa sovint passa desapercebuda. A tots ells, als desapareguts, als que he citat i als que he oblidat de forma immerescuda: gràcies.

observatoris

Comentaris