Allò que ens envolta

71

És un honor i, sobretot, una gran responsabilitat, iniciar una col·laboració mensual amb la revista Emporion en la tercera època de la seva existència. Vull agrair al Consell de Redacció el fet d’haver-me proposat escriure cada mes unes reflexions en aquesta revista amb gran història al seu darrere que, a més, va ser Medalla del Montgrí l’any 2008.

No podia dir que no a una oferta tant suggeridora i estimulant. Sóc una persona a qui li agrada escriure i col·laborar en iniciatives culturals del municipi i, de la mateixa manera que durant molts anys vaig estar a la Junta del Llibre de la Festa Major, ara inicio aquesta  participació a Emporion.

Cada mes acompanyaré la revista amb reflexions sobre diversos temes de la societat que ens envolta: relacions socials, ecologia, moviments socials, noves maneres de comunicar-se, revolució digital, xarxes socials i altres. Formo part d’aquesta societat, la contemplo, m’agrada debatre sobre ella i m’implico per fer-la millor. Una societat que evoluciona ràpida i esdevé líquida, tal com l’ha definit el prestigiós sociòleg polonès Baumann. Davant aquesta rapidesa, el canvi és constant en el dia a dia de la gent, cosa que a vegades genera desconcert, frustració i certa sensació d’angoixa. És cert que vivim uns temps difícils amb el món occidental immers en una crisi econòmica de futur incert i una crisi de valors que precisa reflexió, debat intens i propostes de remodelació des del fons de la societat. Però sóc optimista de mena i és des d’aquest optimisme vital i irrenunciable que cada mes us traslladaré idees i reflexions.

Hem de ser optimistes i somiar en un futur millor. Som unes generacions que ens toca viure moments difícils, però no ens podem quedar quiets lamentant-nos sense posar fil a l’agulla per tenir un esdevenidor millor. Deia Lluís Llach en el seu últim concert a Verges l’any 2007, que en aquests moments estàvem vivint la societat de llibertat i democràcia que havien somiat els nostres avis, i que la societat i realitat que viurien els nostres néts depenia de la grandesa i profunditat dels nostres somnis d’ara.

Fem cas a Llach i somiem una societat i un futur molt millors. Aquest ha de ser el nostre objectiu vital: crear un món millor, més just i solidari. Quan sigui gran vull asseure’m a la vora del foc i explicar al meus néts tot el que vaig fer en el passat per millorar el present i assegurar un futur millor. Potser no ho aconseguirem del tot, però val la pena posar-s’hi.

Som-hi doncs! Com deia al principi, és un honor i una gran responsabilitat escriure a la mateixa revista que van escriure persones tan il·lustres com el mestre Pere Blasi, mossèn Viver, Josep Castells, Eduard Viñas i molts altres que em deixo. Ara digitalment, tal  com correspon als moments que vivim.

Espero que tots plegats gaudim durant molts anys de la revista i tant articulistes com lectors puguem aprendre els uns dels altres.

Salut!