Albrecht Dürer: Mestre del gravat i pintor del Renaixement

191

Durant els propers mesos i fins al 26 de maig es pot veure a Barcelona una excel·lent mostra dels gravats de Dürer. La mostra s’ha pogut fer gràcies a la gentilesa d’Elisa Moretti i a l’esforç de les tres entitats organitzadores, que l’acullen en les seves respectives seus. Aquestes se situen al voltant de la plaça de la catedral; la primera, en el Reial Cercle Artístic, on trobem l’exhibició més extensa, amb peces tan emblemàtiques com Malenconia 1, El cavaller, la mort i el diable (Figs.1 i 2), o les de la sèrie de la Passió gran. Les altres dues mostres estan ubicades a la Sala Capitular de la Catedral i al Museu Diocesà de la Pia Almoina, on podem contemplar altres estampes de gran qualitat, com les sèries de La vida de la Verge i la Passió petita. Aquestes obres ens permeten copsar la intel·ligència i la gran capacitat de producció individual d’aquest artista, el qual s’exigia com a mestre “presentar coses noves que fins llavors no se li haguessin acudit a ningú altre” (1) .

Fig.2 El cavaller, la mort i el diable, 1513 (burí, una estampa)

Albrecht Dürer va néixer a Nuremberg (1471-1528), fill d’un orfebre hongarès, i ja des de molt petit manifestava gran facilitat pel dibuix, per la qual cosa es va format com a gravador al costat de Michael Wollgemut (1486-1489). Els seus gravats mostren des d’un un principi un domini de la tècnica excepcional que aconsegueix un esplèndid refinament, tant pel que fa a l’expressió dels sentiments dels seus personatges, com de l’ambient del món profà o religiós  que ens vol reflectir. En aquest sentit, la seva personalitat s’enriqueix del món cultural i del moment de canvi social que li toca viure. La seves coneixences amb humanistes com Erasmus i Willibald Pirckheimer, amic seu i mentor (Fig.3), com els seus successius viatges (viatge d’estudis a Colmar, Basilea i Estrasburg 1490-94, els seus dos viatges a Itàlia 1494 i 1505-07 i el viatge als Països Baixos el 1520), són exponents i a la vegada desencadenants de la seva evolució artística. Una evolució que transcorre a cavall entre el final de  l’edat mitjana i el Renaixement.

Fig.3 Willibald Pirckheimer, 1524
Fig.4 Bernhard von Reesen, 1521 (oli sobre fusta)

Format en la tradició artesana medieval del gòtic tardà alemany (2), l’artista lluita per aconseguir una visió més bella i profunda de la seva obra, assimilant l’esplendor i la riquesa dels artistes del Renaixement, en especial els que coneix a Itàlia i també al nord d’Europa en època més tardana. Aquest darrer viatge que va haver d’interrompre per malaltia influirà igualment en la seva obra i més en concret en la seva darrera etapa pictòrica (Fig.4). Es podria argumentar que així com en el gravat assoleix una maduresa i una expressivitat de gran bellesa, deutora del clarobscur d’aquesta tècnica, és en les pintures de la seva darrera producció on es trasllueix la seva personalitat de manera més lliure i vigorosa, assimilant a la seva manera el cànon estètic renaixentista (3).

Cal subratllar també el vessant científic i intel·lectual de Dürer, amb la seva obra d’estudiós sobre temes de geometria i de les proporcions, com en el text De simetria partium in rectis formis humanorum corporum libri (Llibres sobre la simetria de les parts en formes rectes dels cossos humans). Aquesta obra es va publicar l’any 1528, poc després de la seva mort, i va tenir un gran ressò a tot Europa. En aquest sentit és curiós observar com ell mateix aplica cànons diferents en la proporció de les figures respectives d’Adam i Eva que trobem al Museu del Prado (4) (Figs.5 i 6).

FIg. 5 i 6 Adam i Eva, 1507 (oli sobre fusta)

En aquesta triple exposició de Barcelona tenim una gran ocasió per conèixer els gravats de Dürer, que ens mostren la visió d’un artista que vol afirmar les seves creacions, tot donant testimoni dels valors d’aquella tardor de l’edat mitjana, que ja donen pas al nou humanisme del Renaixement. La riquesa i la força de Dürer es mostra tant en les entalladures sobre fusta a la fibra, sèrie de La vida de la Verge (Fig.7) o de la Passió gran, com en les estampes, potser encara més sublims, fetes amb el burí sobre planxa de coure. Entre aquestes podríem citar-ne algunes, com són les de la Passió petita, o els retrats de Frederic el Savi Elector de Saxònia, de Willibald Pirckheimer, així com  l’estampa ja mencionada de Malenconia I, síntesi de la grandesa i dels anhels del món d’Albrecht Dürer.

Fig.7 La visitació, 1504 (entalladura, vuitena estampa de vint)

Bibliografia  

(1) Helena Alonso. “Durero Maestro del Renacimiento”, a DURERO, p.16,
c2c, DL. B 3946–2019.
(2) Francesc Miralles. “Dürer Albrecht”, a Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 6, p.428-429, Enciclopèdia Catalana, 1977.
(3) Harald Marx. “Albrecht Dürer”, a Die Gemäldegalerie Alte Meister Dresden, p.56, Deutscher Kunstverlag GmbH, 2015.
(4)  August L. Mayer. “Alberto Durero, Eva”, a GALERÍA DE PINTURAS del
MUSEO DEL PRADO, p.44, Editorial Labor, 1924.