Revista Emporion

Agustí Bartra (1908-1982)

6

i el seu poemari “L’arbre de foc”: el redescobriment d’un clàssic

“L’arbre de foc és una de les creacions poètiques més substantives i innovadores del segle XX a casa nostra. És un gran clàssic de la poesia moderna.”

“Al costat de Carles Riba i Salvador Espriu, Agustí Bartra va ser un dels poetes més inquiets i cultes de la poesia del segle XX.”
Sam Abrams

Tenim la sort que acaba de sortir publicada, a l’editorial Adesiara, la reedició del poemari L’arbre de foc amb edició, pròleg i notes a cura del crític literari D. Sam Abrams.

Remarca l’expert anglocatalà que Bartra és l’autor que escriu els primers poemes de guerra i d’exili que es poden considerar totalment moderns de la poesia catalana, i per mitjà d’aquests poemes fa entrar a la nostra poesia referents de la gran poesia de guerra internacional.

Referent de Bartra és el poeta  nord-americà Walt Withman, autor  de poemes sobre la guerra civil dels Estats Units i que Bartra coneixia perfectament, i de qui admirava el seu sentit de solidaritat, fraternitat i transcendència. També coneixia els grans poetes anglesos de la Primera Guerra Mundial, concretament S. Sassoon i W. Owen. Sam Abrams remarca que altres influències notables de Bartra són Rilke i també Eliot.

Bartra, tot i ser un capdavanter, un explorador i un descobridor, va ser una mena d’outsider, perquè en el fons i en la forma no combregava amb cap de les orientacions estètiques de la poesia catalana del moment. I Triadú i Molas, els experts recopiladors de la literatura catalana recent, mai el varen considerar. Reflexiona Abrams que la cultura catalana no ha sabut reconèixer encara la contribució de primera magnitud que Bartra ha fet a la literatura de la seva llengua i del seu país. Segons Sam Abrams, els crítics i acadèmics que han expressat aquesta opinió senzillament no han llegit bé ni a fons aquest gran poeta.

Agustí Bartra era un autor culte que llegia altres disciplines com ara la filosofia, l’antropologia, la història o la sociologia. L’arbre de foc aplega materials que el poeta va escriure entre el 1936 i el 1945 i representa una de les grans creacions poètiques de la modernitat, un llibre extraordinari, però que paradoxalment ha passat massa inadvertit per prejudicis en contra i per una lectura massa simple. El registre temàtic del poemari és amplíssim: l’amor, la vida, la mort, el dolor, la guerra, la llibertat, l’exili, la família, l’esperança, la pàtria, el mite… desfilen pels poemes del llibre, ressalta Abrams. Formalment és un llibre literalment espectacular perquè inclou totes les possibilitats tècniques de la versificació, des del poema en prosa, la cançó tradicional en hexasíl·labs, el sonet, les formes obertes, el vers lliure, etc. Pel que fa a la versificació, és una síntesi perfecta de tradició i modernitat. Bartra és el gran poeta de les imatges, les metàfores i els símbols. Abrams assenyala amb contundència que l’objectiu del discurs poètic de Bartra són els valors essencials i universals, les veritats profundes sobre la vida i la condició humana.

L’arbre de foc consta de 51 poemes dividits en tres parts, de 17, 33 i 1 poemes, respectivament. Els primers 17 poemes estan escrits durant la guerra; els 33 poemes de la part central estan escrits des de l’exili (el poeta hi va viure 31 anys) als camps de concentració del sud de França, a París, a Bordeus, a Casablanca, a la República Dominicana, a Cuba i, finalment, a Mèxic. I al final, hi trobem un text únic, el poema llarg modern que recrea la història de Rut. Bartra projecta la seva relació amorosa amb Anna Murià (1904-2002) –amb qui va viure durant 43 anys– a través de la història de l’Antic Testament de Rut i Booz. Aquest “poema de Rut”, assenyala el crític anglocatalà, ocupa un lloc destacat a la gran tradició de recreacions bíbliques en la nostra llengua, al costat d’obres com Poemes bíblics (1918), de Joan Alcover; Nabí (1941), de Josep Carner; Primera història d’Esther (1948), de Salvador Espriu, i Esbós de tres oratoris, de Carles Riba. I segons Lluís Bonada, el poemari que comentem presideix l’obra poètica d’Agustí Bartra.

Quan va tornar de l’exili, als anys setanta, van convidar Bartra a adherir-se a diferents partits polítics, però ell es va mantenir sempre independent. Era un humanista d’esquerres amb mirada crítica i serena.

Abrams insisteix a col·locar Bartra entre els grans poetes catalans del segle XX, com ara Carner, Riba, Foix, Oliver, Vinyoli o Estellés.

Referències bibliogràfiques

  1. BARTRA, Agustí. L’arbre de foc, Adesiara. Martorell, 2015.
  2. GAILLARD, Valèria. “Un autor castigat”. A: El Punt Avui, 14 de febrer de 2016, pàg. 57.
  3. BONADA, Lluís. “D. Sam Abrams i Adesiara Editorial rescaten el llibre que presideix l’obra poètica d’Agustí Bartra”. A: El Temps, núm. 1656, 8 de març de 2016, pàg.74.

EL NÀUFRAG

                              La mare:
               Deixeu la porta oberta;
               aquesta nit vindrà.
               Poseu més llenya al foc,
               llesqueu, llesqueu més pa.

(Les germanes, movent el cap, es miren i miren.)

                              La mare:
               Sento remor de passes
               dintre el meu cor. Vindrà.
               Porteu-me fil i agulla
               i el vestit que deixà.

(Les germanes, movent el cap, es miren i miren.)

                              El mar:
               Tot, tot és endebades.
               Res no el despertarà:
               anirà vestit d’algues
               tota l’eternitat.
Agustí Bartra (1908-1982)

Comentaris