Revista Emporion

Agraïment i benvinguda

10

A l’Assemblea General d’EMPORION de 2014, l’aleshores president Jaume Bassa va manifestar el seu desig de presentar la renúncia al càrrec una vegada acabats els actes commemoratius del centenari de la revista. Tal com va anunciar, ho va fer efectiu, coincidint amb l’Assemblea General d’enguany.

Descriure en unes quantes paraules la personalitat d’en Jaume Bassa i algunes de les activitats on ha deixat marcada la seva empremta és del tot impossible; ho circumscriuré molt breument a la seva etapa com a president de la revista EMPORION. Soci fundador i president des de l’inici de la tercera època, avui, als seus vuitanta-dos anys, és una persona dinàmica, emprenedora i agosarada, amb el toc d’equilibri i prudència que solen acompanyar la intel·ligència, l’experiència i els anys. El seu temperament rigorós i perfeccionista, el fa ser molt exigent tant amb si mateix com amb els altres, però la seva generositat, juntament amb un tarannà sincer, franc i obert, fa que sempre es trobi en ell una mà estesa per col·laborar o ajudar a resoldre qualsevol qüestió que es pugui plantejar tant individualment com col·lectiva.

En Jaume ha esdevingut, per a l’actual singladura de la revista, un personatge clau i fonamental; m’atreveixo a dir de manera contundent i sense por d’equivocar-me que la seva labor ha estat comparable a la que en altres temps i circumstàncies van fer a EMPORION Pere Blasi, Francesc Viver o Camps i Arboix, entre d’altres. Ell ha estat l’ànima i el pal de paller de la revista des que es va iniciar la tercera època i el seu nom hi anirà per sempre indissociablement lligat.

Avui, a l’hora del relleu, fent un breu repàs al passat, crec que es pot sentir orgullós de com amb un reduït grup d’escollits companys i col·laboradors van fer possible que la nau d’EMPORION sortís del silenci i la foscor de tants anys, per emprendre una nova singladura; pot estar orgullós, també, de la fermesa com ha manejat el timó, del rumb que li va marcar, de fins on l’ha fet arribar i, finalment, de deixar al nou president un equip unit i cohesionat. En Jaume plega a petició pròpia com a president, però sortosament, com crec que no podia ser d’altra manera, continuarà formant part del Consell de Redacció, col·laborant amb els seus escrits i estimulant-nos a seguir lluitant, per millorar dia a dia aquesta revista que tots tant estimem. Gràcies, Jaume.

Amb la renúncia d’en Jaume, la revista no ha pas quedat òrfena de president, a la mateixa assemblea d’enguany va ser elegit qui l’havia de substituir al capdavant d’EMPORION: en Jordi Bellapart i Roig, fins aleshores vicepresident.

A l’hora de parlar d’en Jordi, en un espai tan limitat, genera a qui escriu la mateixa complicació que en Jaume, són tantes les activitats que desenvolupa i ha desenvolupat al llarg de la seva vida, que és impossible d’abastar-ho tot en poques paraules. Ho faré també esquemàticament, referint-me tan sols a la seva labor a EMPORION i alguna de les activitats que més li apassionen. Mentre vaig escrivint, penso que tampoc m’hi he d’escarrassar gaire, en Jordi Bellapart i les seves activitats són sobradament conegudes i reconegudes per quasi tothom. Soci fundador, membre destacat i col·laborador habitual d’aquesta tercera època d’EMPORION, els seus articles o la secció el vídeo del mes, són una mostra dels seus coneixements i bon saber fer. La seva capacitat de diàleg i entesa fan també molt difícil no arribar a l’acord amb ell.

Vinculat a la vida social, cultural i política de la vila, va ser regidor municipal en diverses legislatures, formant part de diferents equips de govern on va ser responsable d’urbanisme, patrimoni i comerç. Apassionat pel món del cinema, ha fet un bon nombre de filmacions on ha recollit i deixat constància d’una sèrie de personatges, d’anècdotes i retalls de la vida de Torroella i el seu entorn, que segurament dintre d’uns anys s’haurien diluït en el temps, sense tenir-ne un testimoni i un record tan fidedigne com el que ell aporta. Va ser un dels promotors del Cineclub Torroellenc del qual actualment és el president.

És de justícia remarcar de manera molt especial que, principalment gràcies a ell, Torroella és un dels pocs pobles on encara tenim el privilegi de poder gaudir d’una àmplia i confortable sala de cine, dotada amb l’última tecnologia digital: el Cinema Montgrí.

És també membre actiu de l’Associació del Llibre de la Festa Major, on sol col·laborar habitualment.

Per tot això i per moltes altres activitats que s’han hagut de quedar al tinter, ha rebut molt merescudament una de les Medalles del Montgrí 2015.

Tant els lectors, com els qui col·laborem en la revista EMPORION, podem felicitar-nos per la labor i l’encert del president sortint, alhora que donem la benvinguda a en Jordi com a nou president i li desitgem el millor. Que sigui per molts anys! Gràcies, Jordi.

Comentaris