Revista Emporion

Adéu Joan

4

Les últimes vegades que el vaig veure amb vida, els més de noranta anys havien deixat molt marcada en el seu cos una cruel empremta.

Però no, no és així com el vull recordar, tinc en el record altres vivències, especialment dues d’elles que fan més justícia i reflecteixen de manera molt més fidel tal com era el seu tarannà, la seva persona i l’esperit que va tenir i mantenir en vida.

La primera, em porta el record d’un home de mitjana edat, afable, carregat de paciència, assegut davant el piano ensenyant les primeres lliçons de solfeig a un vailet que no estava gaire per la labor.

Joan PujolA l’altre, igualment d’inesborrable, el recordo com a persona d’edat avançada però amb tota la lucidesa intel·lectual, i amb el mateix tarannà i bonhomia de sempre. Era durant una de les trobades musicals que fèieu amb el meu pare i que solament  una vegada vaig tenir la gosadia amb el vostre permís de ser-ne espectador d’excepció. Us recordo molt bé a tu davant del piano i el meu pare amb el violí a les mans; dos intèrprets tocant per el públic més entregat, però també més exigent; estàveu tocant per vosaltres mateixos, només per el pur plaer d’interpretar i escoltar allò que tan us apassionava: la música. Durant aquells breus moments de les vostres vides, em vaig adonar perquè així els vostres cossos ho reflectien,  que éreu dos esperits lliures.

Quan em vaig assabentar del teu traspàs, vaig sentir sensacions contradictòries, les mateixes que provoquen la partença d’un amic que saps que se’n va molt lluny,  però que és per gaudir d’una vida millor. Dolor i tristesa, acompanyats d’una alegria agredolça molt difícil de definir.

De les teves qualitats espirituals i humanes que a tanta gent  vas prodigar,  jo em quedaré només amb una, la que vas fer nord i guia de la teva vida, la més senzilla,  la més humil i la més gran: ser un home bo.

A partir d’ara Joan, alliberat l’esperit de les cadenes que el tenien lligat al teu vell cos,  gaudiràs merescudament de la plenitud de ser un esperit lliure per tota la eternitat.

Joan Pujol i Amat, descansa en pau vell amic.

Comentaris