Revista Emporion

Del 9N al 15 d’octubre

7

Uns resultats per no oblidar ni menystenir

Els fets del 9N van marcar un punt d’inflexió històric en la vida dels catalans i d’altres membres de la comunitat  castellana-espanyola, en la seva vida, així com en llengua, costums i història.

La convivència de Catalunya amb Castella, com a regnes veïns, es va trencar el 14 de setembre de 1714 i es confirmà amb el Decret de Nova Planta de l’any 1716, any en què es va crear l’Estat espanyol, amb seu a Madrid, a l’estil del model d’estat absolutista i centralista francès, en un moment històric en què aquest volia imposar-se a l’imperi anglès.

I aquells fets de 1714 han tingut una importància cabdal en el futur dels uns i dels altres que s’han posat més de manifest aquest 2015.

Del 9N voldria agrair, en primer lloc, el temps i la tasca desenvolupada per les 40.930 persones que voluntàriament vàrem dedicar-nos-hi,  així com recordar els resultats definitius d’aquella diada:

Participació                                              Resultats                           Vots                              %         

Habitants. . . . . . . . . . . . . .7.563.650               SÍ – SÍ . . . . . . . . . . . . 1.897.274  . . . . . . . . . . .88,91

Cens electoral. . . . . . . . . 5.318.296              SÍ – NO . . . . . . . . . . . .  .232.848  . . . . . . . . . . .10,02

Vots . . . . . . . . . . . . . . .  . .2.344.828                 NO. . . . . . . . . . . . . . . .105.245 . . . . . . . . . . . 4,49

Escrutats . . . . . . .. . . . . .   100%                   SÍ-BLANC . . . . . . . . . . .   22.755 . . . . . . . . . . . . .0,97

Participacions exterior . .  26.103                  BLANC  . . . . . . . . .  . . .  13.201. . . . . . . . . . . . .0,56

Vegeu la imatge de la papereta adjunta.

Papereta 9N

I quan dic resultats definitius em refereixo tant a les xifres i percentatges com al seu significat per a Catalunya com a nació, dintre d’un federalisme molt clar o una independència com un nou estat de la Unió Europea.

Però aquestes realitats no són possibles dins d’una Espanya en la qual tenen majoria uns partits polítics que no hi estan disposats, ni l’actual que governa ni els que aspiren a governar una Espanya. Un dels punts fonamentals és l’economicofinancer. Possiblement, i amb la fredor de les estadístiques, vegin perillar els seus resultats amb una Catalunya com un nou estat, separat d’Espanya i sense la seva aportació econòmica.

Mas Ortega RigauUna de les qualitats imprescindibles a tota democràcia que es tingui com a tal és la “separació de poders”, especialment entre l’executiu i el legislatiu i el judicial. No obstant això, “obras son amores y no buenas razones”, sembla que aquest no és l’objectiu perseguit pels partits que s’autodefinirien com a espanyols, quan en realitat cuiden essencialment  els seus propis interessos. I la separació de Catalunya  podria representar uns pitjors resultats dels pressupostos espanyols davant de les autoritats econòmiques de l’Europa unida. Raons que s’uneixen a la preponderància política per un costat, i per un altre uns resultats on el pes de Catalunya s’ha demostrat essencial i mai a favor seu.

I les circumstàncies i coincidències d’aquests dies 13, i especialment el 15 d’octubre, on s’ajunten, possiblement per l’agenda, fins i tot per ignorància i potser per menyspreu de la història de Catalunya i del seu president Companys, afusellat pel govern del general Francisco Franco Bahamonde, militar i dictador. És la història de Catalunya, d’un petit país que forma i ha de seguir formant  part integrant de les restes d’una Espanya imperial.

El 15 d’octubre de 2015

Però un observador extern posaria en dubte que tal coincidència de dates del 15 d’octubre respongui a necessitat d’agenda?

Els objectius són desacreditar l’oponent, fins i tot judicialitzant-lo i amenaçant-lo amb les penes més dures que permeti la legislació vigent; d’infern, com si diguéssim.

Donant per correcte i veraç uns arguments només en funció de qui els sosté, apel·lant a la por de propis, i d’estranys que no se senten essencialment integrats, però sí i tot perjudicats. Aquesta por per pèrdua d’ajudes o  purament i simple per enveja.

I essencialment aprofitant-se de la  ignorància i de no poder demostrar el contrari al que s’afirma amb repetició constant el que té el poder al seu favor.

Es presenta com un problema que afecta tota la població espanyola, un gran nombre de persones, quan és un problema que s’hauria de dirimir solament entre l’Estat espanyol i la nació que vol emergir com a estat independent! I essencialment pels resultats de les darreres eleccions que no han donat una clara majoria absoluta que possibiliti una sortida imminent i la supediti a unes negociacions que el ciutadà no acaba d’entendre. Potser, seria més intel·ligent arribar a un acord a curt termini i deixar-ho per a un proper moment, fins i tot més adequat per altres plantejaments diferents a l’objectiu primordial que es persegueix.

COMPANYS A HENDAIACom pot ser que qualsevol persona culta, entesa en política i se la suposa que coneixedora de la història d’Espanya, desconegui que el dia 15 d’octubre de 2015 era el 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys? Fet presoner per la Gestapo de Hitler, per ordre de les autoritats espanyoles de Francisco Franco a La Baule-les-Pins -on s’havia demorat en la fugida per la pèrdua del seu fill Lluïset-,  portat a Madrid i traslladat a Barcelona al castell de Montjuïc, acusat i jutjat en un consell de guerra sumaríssim, demostrat posteriorment de forma il·legal.

Les  paraules finals del president Companys foren: “La història ens jutjarà a tots en la nostra intenció.” Fou afusellat el 15 d’octubre de 1940, sense que en el transcurs d’aquests 75 anys s’hagi fet absolutament res des de la justícia espanyola per revisar i anular tal judici.

Els assistents acompanyants del president Artur Mas, de la vicepresidenta Joana Ortega, de la consellera d’Educació Irene Rigau, deien: “Tots estem imputats”, de l’acte més punible, el 9N, on es va donar la possibilitat als catalans d’utilitzar les urnes, d’opinar i votar sobre el seu passat i el seu futur.

Es va poder veure també altres pancartes: “Tots som 9N”; “Ho tornaria a fer”; “Votar no és delicte”. Després dels parlaments, els assistents va tornar a votar, de forma simbòlica, en unes urnes iguals que les del 9N. L’opinió més nombrosa era: “No crec punible posar unes urnes perquè els ciutadans puguin expressar democràticament la seva opinió.”

No obstant això, voldria acabar aquest article amb l’expressió no de la meva voluntat ni dels meus desitjos, que serien ben bé altres, però estic convençut que aquells que no volen el president Artur Mas  com a president en les properes eleccions al Parlament, no s’han de preocupar,  ja que crec que serà com a mínim inhabilitat en el procés en què està immers avui.

Comentaris