Revista Emporion

620a Fira de Sant Andreu

6

Joan I el Caçador, “l’aimador de la gentilesa”, humanista, protector de les lletres, la medicina i la música, morí sobtadament, el 19 de maig de 1396, en estranyes circumstàncies en una cacera, als boscos de Foixà, mentre residia a Torroella de Montgrí. Durant el seu curt regnat, en aquells finals del segle XIV, tingué lloc la primera Fira de Sant Andreu, que el novembre passat va celebrar la 620a edició anual.   

I ho va fer amb activitats més innovadores i lúdiques que les d’anys anteriors, i amb una Fira en el Record que va arrodonir la revitalització comercial d’aquest aparador cívic i econòmic de la vila de Torroella, amb el record i la recreació d’un fet dramàtic per a tot Catalunya, com va ser l’11 de setembre de 1714.

La mostra comercial tingué lloc al cos central de l’Espai Ter, ampliat amb un envelat complementari de 1000 m2. I a l’exterior, davant de l’Espai Ter, la fira de productors amb carnet de mestre artesà, i la Festa del Cavall, amb mercat i zona comercial eqüestre. Sense oblidar les 160 parades més que ompliren el passeig de Catalunya, amb el Mercat de Sant Andreu i la Mostra de vehicles nous i d’ocasió. I al passeig Vicenç Bou, s’hi exposava la maquinària agrícola.

En tots es va mantenir, i fins i tot va augmentar, el nivell de públic de les darreres edicions, cosa que confirma l’atractiu de la promoció econòmica i comercial de la fira. El tret de sortida va tenir lloc al Museu de la Mediterrània, amb la celebració de la XIV Jornada Tècnica de la Poma: Pomatec 2013, organitzada per Afocat, que girava al voltant de les tendències mundials en el mercat de la poma.

Però el que vull destacar és l’aspecte cultural que va tenir la fira d’aquest 2013 amb:

quan-en-deiem-xampany– La presentació del llibre de Rafel Nadal, Quan en dèiem xampany, amb M. Teresa Calabús, a l’amfiteatre de l’Espai Ter.

– La mostra d’entitats, a la plaça de la Vila i a la de Pere Rigau, on el teixit associatiu local va donar a conèixer les seves activitats culturals i associatives.

– Les activitats preparades per als més petits.

– Les exhibicions eqüestres i passejades del públic, amb ponis, pel passeig Vicenç Bou.

– El  XVI Campionat de Catalunya de Coloms de Raça, al local comercial del passeig de Catalunya, 21, així com l’entrega dels premis atorgats.

– El Concurs de Gossos d’Atura, un híbrid del concurs tradicional, i l’especial Border Collie, una modalitat més internacional, realment molt espectacular, per al públic.

– El taller de pintura per a infants, a l’Espai Ter, organitzat per la Llibreria El Cucut, amb Marta Montañá i Joan Riera, il·lustradors.

– Sense oblidar les ballades dels gegants i les sortides del drac torroellenc.

– I molt especialment, com he assenyalat al principi de l’article, la Fira en el Record, contrapunt cultural, lúdic i divulgatiu d’un fet cabdal de la nostra història, l’any 1714.

Mitjançant la visita a diferents espais de la vila, vàrem poder introduir-nos en el context de l’època, a Catalunya i a l’Empordà, que foren camps de batalla d’una de les més sagnants guerres europees, la de Successió, originada per la mort de Carles II, sense successor.

Involucrades les dues grans monarquies absolutistes europees, França i Castella contra Catalunya, enfrontada al Borbó i a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, que va comptar inicialment amb l’ajuda d’Àustria, d’Anglaterra i dels holandesos. En heretar l’arxiduc Carles el tron de l’imperi austrohongarès,  deixaren de donar suport a Catalunya, que va ser conquerida finalment pels exèrcits francocastellans. La guerra, però també la pesta, la pirateria, la presència dels terços francesos i castellans a les nostres cases de pobles, viles i ciutats, així com la pèrdua de llibertats que seguiren al 1714, foren realment calamitoses.

I d’aquest 1714 se’n va portar a terme, a Torroella de Montgrí, una recreació històrica d’una batalla a la plaça de la Muralla, i la d’un campament dels Miquelets al claustre del convent dels Agustins.

A la plaça de la Muralla, hi vàrem poder contemplar dues formacions, totes dues de l’exèrcit català. L’una de Miquelets, amb el seu uniforme típic i els seus fusells de càrrega de pólvora i bala cilíndrica,  introduïts pel propi canó, el percussor, la pedra foguera, l’explosió, i amb molt poca precisió. El llarg temps que representava cada nova recàrrega, obligava que s’arribés finalment a una lluita cos a cos.

L’altra formació, concretament d’hússars, també de l’exèrcit català, que per falta de cavalls lluitaven com a formació de peu, disposaven d’uns fusells semblants als descrits, i també d’un canó, amb tecnologia similar a l’explicada anteriorment en referir-me als fusells.

La recreació, contemplada i observada pel públic, que, separat del teòric camp de batalla sota muralla, va seguir les explicacions del cap, així com el seu desenvolupament, el cos a cos i el triomf dels Miquelets, una de les formacions en la simulada batalla, que culminà el seu triomf amb la conquesta del canó, fins aquell moment propietat dels hússars.

Acabaré aquest article amb un desig que és una pregària: “Que mai més es tornin a repetir els fets d’aquell 1714, que en aquesta 620a Fira de Sant Andreu a Torroella de Montgrí es varen rememorar!” 

         1714-MIQUELETS

Comentaris