Revista Emporion

60è Aniversari del traspàs de Mossèn Francesc Viver: Una proposta

7

El Consell de Redacció es complau a publicar la nota de record que ens ha fet arribar Josep Riera amb motiu del 60è aniversari del traspàs de Mossèn Francesc Viver, un dels fundadors i un dels més constants col·laboradors del nostre periòdic.

Al mateix temps, comuniquem als nostres lectors que, en nom de l’Associació EMPORION, el Consell de Redacció ha decidit d’adherir-se a la proposta que es fa en aquesta nota amb la intenció de recuperar l’obra poètica de Mossèn Viver. Creiem que és una altra bona manera de commemorar el centenari d’EMPORION.


 

El diumenge 2 de gener de 1955 morí el zelós  sacerdot, llorejat poeta, fervent patriota, excel·lent pedagog  Mossèn Francesc Viver i Puig.
Home enamorat de la pobresa franciscana, amarat d’humilitat, amic de la gent menuda i la gent senzilla;  home de cor obert i generós.
Han passat 60 anys i per qui el va conèixer i tractar, el seu record encara es manté ben viu. Ell havia passat a Torroella gran part de la seva vida i, col·laborant en les activitats de la catequesi  i de la
“Escuela Dominical”,  havia marcat fortament i de manera ben positiva tots els infants de la parròquia, que és tant com dir tots els infants de la vila, ja que en aquella època tants vilatans… tants catòlics.

L’obra de mossèn Viver, però, no es limitava només als infants. Durant els anys de la seva estada a Girona, juntament amb el seu germà mossèn Antoní, tots dos havien pres part molt activa en la dinamització de la cultura ciutadana. En arribar a Torroella entrà en contacte amb la flor i nata de la cultura vilatana, i no trigaren pas gaire a introduir-se en moltes cases a través de la revista que fundaren: Emporiom. Francesc Viver, Pere Blasi, Josep Castells, Eduard Viñas, entre d’altres, es feren ben familiars en la majoria de les cases de la població a través d’aquesta publicació.

Els avatars polítics de l’època emmudiren la revista, però el grup format pels que podem considerar l’ànima cultural del poble, es premeren el magí i, com a fruit del seu enginy, en sortí el llibre de la Festa Major, que amb les degudes adaptacions ha arribat fins als nostres dies.

La revista Emporion, per la seva banda, quan el temps li va ser propici, tornà a les llars torroellenques, mes les noves maltempsades polítiques una altra vegada la condemnaren al silenci.

Passaren els anys i d’un temps en vingué un altre. Apareixerien les noves tècniques electròniques que facilitarien l’acció d’un grup de persones devotes de mossèn Viver que animades pel seu mateix esperit ressuscitaren la revista; això sí, no pas impresa sobre paper sinó en format digital.
Heus ací, doncs, com dues obres, en què malgrat no ser fruit exclusiu de mossèn Viver, hi és ben evident la seva petjada i  han arribat fins a nosaltres.
No ens podem per això donar per satisfets, ja que amb mossèn Viver hi tenim encara un deute pendent: Després de dos intents frustrats, un amb motiu del 25è aniversari del seu traspàs i l’altre amb motiu del 50è, ens queda encara per publicar la seva obra poètica, de la qual em consta que algunes peces s’han perdut.

Seguirem esperant amb el risc de acabar-ho de perdre tot?

Si algú s’anima, podeu contactar amb Josep Riera  joseprieratorrent@hotmail.com

També us podeu adreçar a consellredaccio@emporion.org

 Recordatori Mn. Viver

Comentaris