2019: any d’eleccions, també europees

124

El 2019 serà any d’eleccions i, per tant, de previsibles canvis de cares i d’escenaris polítics, i per extensió de la gestió del que és públic i de les normes que finalment s’apliquen a la ciutadania. Tindrem eleccions municipals a tot l’estat i autonòmiques a totes les comunicats, menys Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia, i també tindrem eleccions europees. Això és el que està previst, però veurem si, a més, el mateix dia 26 de maig, o dintre de l’any 2019, els catalans també votarem, en cas que s’avancin les eleccions al Parlament de Catalunya, o tots els ciutadans de l’estat si s’anticipen les eleccions espanyoles. Tot plegat fa pensar que alguns canvis hi haurà, motivats per la pròpia dinàmica de l’activitat diària i també pels efectes de les eleccions municipals, autonòmiques i europees i les que hi puguin haver.

Pel que fa a les eleccions europees, sempre s’han tingut com a llunyanes, com si no anessin amb nosaltres, com si el que es decidís amb el vot no tingués cap incidència. La realitat, però, és que el resultat de les eleccions europees té incidència en la formació dels grups parlamentaris en el Parlament Europeu i això té efectes importants. En primer lloc perquè ja serà la segona vegada que el president de la Comissió Europea serà el candidat del grup majoritari que surti de les eleccions del 26 de maig. I en segon lloc perquè aquests grups parlamentaris conformen majories i escenaris de poder, que tenen incidència directa en les normes que emanen de les institucions comunitàries, perquè el Parlament Europeu, juntament amb el Consell de Ministres, confeccionen i elaboren les normes, que després acabaran tenint incidència en les legislacions dels estats membres; per tant,  acabaran influint en la vida dels ciutadans europeus. Per tot això, el que ens hi juguem a les eleccions europees té molta més importància del que creuen molts ciutadans. I és l’actual escenari europeu en el qual prenen importància ideologies i partits euroescèptics, que amb missatges curts, clars i populistes arriben a part de la ciutadania que se sent abandonada per la política tradicional. És evident que la crisi econòmica que s’està patint encara a la Unió Europea, amb un increment de les desigualtats impensable fa uns anys i amb molta gent amb situació de vulnerabilitat, dona aire a aquests partits. I també la gestió de la immigració i dels refugiats que s’està fent els darrers anys, amb l’acord amb Turquia i la discutible política amb la immigració a la Mediterrània, tampoc hi ajuda. Tot plegat genera una situació que, a cinc mesos de les eleccions europees, des dels estaments oficials s’aposti per impulsar i fer arribar a la ciutadania la importància d’anar a votar el 26 de maig i fer-ho per partits democràtics i europeistes, amb la finalitat de garantir que les forces representades en el futur Parlament Europeu estaran a favor d’una Europa unida, democràtica, que respecti els drets humans i respectuosa amb la diversitat interna. Aquest cop sí que la ciutadania ha de ser conscient del que ens hi juguem i la necessitat i importància d’anar a votar per partits democràtics i europeistes pren més valor que mai.