Revista Emporion

2016: Canvi climàtic i altres profecies lògiques

8

A finals del 2015, els demògrafs italians estan sorpresos per un misteri que els té alarmats. Itàlia té una població de 60 milions d’habitants i habitualment, en els últims deu anys, hi ha hagut un promig de defuncions d’entre 547.000 i 612.000 persones.

Fins i tot el calorós 2003, l’any de la mortal onada de calor a mitja Europa, les morts es van mantenir dins l’estadística, 586.000. Però aquest any la xifra de finats a Itàlia ha batut tots els rècords amb 667.000 persones, la població sencera d’una ciutat com Palerm, amb un promig d’entre 50.000 i 55.000 morts al mes. Per trobar xifres similars a Itàlia ens hauríem de remuntar al 1943 en plena II Guerra Mundial o al 1915 durant la I Guerra Mundial.

Els experts no es posen d’acord. Alguns diuen que va ser perquè el 2014 la gent va deixar de vacunar-se contra la grip pels dubtes sorgits per l’eficàcia de la vacuna i pels interessos farmacèutics que hi ha al darrere. Amb una de les poblacions més longeves del món, això només hauria pogut incrementar la mortalitat en 8.000 persones. Altres ho atribueixen al canvi climàtic i a l’augment de les temperatures. El juliol passat va ser extremadament calent a Itàlia però no pot justificar que morissin 10.000 persones més del que seria habitual. I finalment hi ha els que pensen que ha començat el cicle en què la població europea en general i la italiana en particular començaran a reduir-se de forma gradual ens els pròxims anys. Això ens ho confirmarà aquest any que estrenem.

En tot cas està clar que, mentre la cimera del clima a París parla de solucions per a final de segle, el canvi climàtic ja s’està deixant sentir amb força i no faran falta cent anys per veure’n les seves conseqüències. Ho hem vist a casa nostra amb una tardor uns 7º de mitjana del que era habitual; amb unes temperatures extremadament altes als Estats Units que han allargat la temporada de tornados devastadors fins ara; una Austràlia –allà és estiu- que ha de combatre amb incendis forestals continuats per la manca de pluges i l’excés de temperatures; inundacions a diversos països com a Alabama (EUA), Paraguai o Anglaterra. Tot fa pensar que la cosa anirà a més perquè els gasos d’efecte hivernacle escalfen l’atmosfera i fan que el clima sigui més sever.

Les prediccions a llarg termini, que cada cop són més fiables, prediuen per Catalunya una tendència a temperatures per damunt del normal i poca pluja per aquest hivern. Una mala temporada per als esquiadors, però també un problema de sequera a la vista.

El 2016, corresponent a l’any xinès 4713, serà l’any del mono de foc. La cultura xinesa considera que els anys del mono són de gran prosperitat econòmica i, de fet, sembla que l’economia mundial ja encara la recta final de la crisi que s’arrossega des del 2008. Però també afirmen que són molt intensos i que pot passar qualsevol cosa.

Entra dintre la lògica també que el conflicte a l’Orient Mitjà continuï actiu. Cada cop hi ha més actors en aquest escenari i la resolució de la guerra a Síria difícilment tindrà una solució immediata. Una derivada d’això és l’extensió del terrorisme gihadista. Aquests dies el president de Rússia, Vladimir Putin, ha ordenat crear cinc bases de comandament per combatre el terrorisme al mar. La intervenció directa dels russos, atacant tant l’Estat Islàmic com els rebels sirians que lluiten contra les tropes del president Baixar Al-Assad, estan convertint Rússia en objectiu prioritari per al terrorisme internacional.

El terrorisme cada cop serà més present a l’Àfrica. Aquest desembre hi ha hagut atemptats a Kenya i a Mali, però hi ha una activitat constant d’altres grups com Boko Haram, aquell grup que segresta nenes i ja ningú en parla, i que ha deixat 11 milions d’infants sense poder anar a l’escola. Onze milions, ho han llegit bé. I ara s’han afegit a Estat Islàmic, com ho ha fet el grup Al-Shabbaab a Somàlia, i continua l’activitat d’Al-Qaida al països del sud del Sàhara. Potser Occident ha de començar a plantejar-se una lluita antiterrorista també en l’escenari africà de forma més decidida.

I a l’estat espanyol i a Catalunya, la política continuarà sent de gran complexitat i no és de descartar que tornem a passar per les urnes. Tant les eleccions al Parlament com les generals del 20-D han deixat un escenari difícil de gestionar, amb l’obligatorietat de pactes contranatura de consistència relativa.

Amb aquest panorama per davant no és gens rar que un 54% dels islandesos creguin que hi ha nans del bosc. És clar que Islàndia és un dels països del món on la gent creu més fermament en la vidència, els éssers fantàstics o els fantasmes.

Comentaris