Revista Emporion

1932 – 1936 – Segona època d’Emporion (1)

4

Vaig explicar al número de març d’aquest any que la sortida regular d’Emporion es va veure amenaçada per la Dictadura de Primo de Rivera, fins que finalment el periòdic quinzenal de Torroella va haver de plegar. L’últim número d’aquesta primera època va ser el 195 (octubre 1923).

Els redactors emmudiren, certament, però només per uns anys. El 1928 varen decidir de sortir de nou, i expressar les seves idees fins on la tensió del moment permetia. Però no podien fer-ho amb Emporion. Es van empescar, doncs, una sortida: el Llibre de la Festa Major. A la “Llinda” mossèn Viver deia, com he explicat altres vegades:

Ja que avui per avui no poden sortir de nostra impremta -o Torroella, ja tens impremta!- sinó programes de cine i de teatre, targetes de visita i factures, sigui’ns permès almenys una vegada a l’any en diades solemnes conrear les lletres i la història i fer propaganda de les nostres coses en un llibre de festa major.

Va passar el temps, les coses varen anar canviant, caigué la Dictadura, caigué la Monarquia, i els redactors d’Emporion exultaren. Com he dit també algun altre cop, al Llibre de la Festa Major de 1931 mossèn Viver va publicar un poema de títol II Agost MCMXXXI que en la seva última estrofa deia:

I parlava la terra catalana

quan de l’enrunament parà el ressò

mostrant nostra bandera sobirana:

el rei és fora, el rei ara soc jo.

Uns mesos després començava la segona època d’Emporion, amb tres articles que reflectien el goig del moment, un del mestre Pere Blasi, l’altre de LUCIANUS (mossèn Francesc Viver) i un tercer de Josep Castells.

Núm 19610 de gener de 1932

L’article de Pere Blasi duia per títol “Renaixement” i hi deia entre moltes altres idees i intencions:

aspirem a crear un cenacle de joves inquiets i sensibles, amarats d’un torroellisme sa, ponderat i constructiu

El de LUCIANUS (mossèn Francesc Viver) tenia per títol “Pel nostre idioma”, proposava que tothom estudiés i escrivís el català, i anunciava que publicaria a cada número aquesta secció

que escric amb amor immens a la nostra gloriosa llengua, esperó, ornament, ànima de la nostra futura independència.

L’article de Josep Castells “Represa acabava així

No tenim amo. No tenim patró. No ens volem sotmetre a cap disciplina externa. El mateix Amor; el mateix Ideal; la mateixa Bandera. Heus aquí l’ideari que ens proposem defensar des d’Emporion, en reprendre la tasca.

En aquell número hi havia també:

Responent a una invitació”, article de Marcel·lí Audivert.

Pàgina escolar”, de Pere Castells.

L’Escola moderna”, de Joan Lloret.

Els nostres drets i els nostres deures”, col·laboració femenina, de Rita Vallespí.

Altres seccions:

Necrològica”, dedicada a Pere Prat, gendre del doctor Carreras.

D’Espectacles”, del Cinema Montgrí amb Luces de la Ciudad i altres, del Cine Jou, i del Popular Cine Coll.

Esportives”, F.C. Montgrí.

Registre Civil” – L’any 1930, naixements 77 i defuncions 35, l’any 1931 naixements 69 i defuncions 72, es comenta el contrast.

Mercat” – 4 gener 1932: blat, bestiar, aviram, llenya, carbó.

Noticiari” – Era extens: Balls de societat, Vaga de barbers, Pastorets de mossèn Viver a l’Escola dominical, Festa dels Reis, Nova cobla, Una exposició, Nomenament per la Generalitat de Pere Blasi per a la ponència de divisió territorial, Problema agrari, Proveïment d’aigua a l’Estartit, Nous locals a la part sud de la Caixa de Pensions.

Una nota: Emporion es ven en els estancs de Lluís Matas i de Rafel Deulofeu.

Aquesta segona època d’Emporion, que va començar amb tanta eufòria, acabà amb la catàstrofe de l’alçament franquista, la revolució anarquista i la guerra civil. El darrer número va ser el 296 – 12 de juliol de 1936. Crec que valdrà la pena que un altre dia en parlem.

Emporion


Comentaris