Revista Emporion

1700-1714: (2n) El canvi de dinastia i la guerra de successió

9

1700. Carles II de Castella i d’Aragó va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borbó, nét de Lluís XIV, imperialista i agressiu. Per oposar-se al seu expansionisme, Anglaterra, Portugal i les Set Províncies Unides dels Països Baixos van aliar-se amb l’Imperi austríac. L’emperador Leopold I havia reivindicat els drets de la seva nissaga.

1701. La Gran Aliança de la Haia declara la guerra a Felip V i a Lluís XIV de França, i a  l’arxiduc Carles d’Àustria, com a hereu legítim de Carles II.

1701. Castella dona suport a Felip de Borbó.

1705. La Corona catalanoaragonesa, que inicialment havia acceptat el Borbó,  ho fa amb Carles d’Àustria, que oferia garanties de respecte a les seves lleis, constitucions i  llibertats.

santi2La història
24.01.1701. Felip d’Anjou entra per Irún. Entre mostres d’entusiasme, es rebut a la Cort de Madrid.

18.02.1701. És proclamant rei de Castella, com a Felipe V.

14.01.1702. Conclouen les corts catalanes, amb un 2n acord entre Catalunya i el rei Borbó qui, necessitat de diners, promet nous “privilegis”: obrir Amèrica al comerç català amb 2 vaixells l’any (via Sevilla), port franc, creació d’una companyia nàutica i d’un tribunal de Contrafur.

La guerra de successió a Espanya
1702. Batalla de Cadis. Intent fallit de britànics i holandesos. Felipe V demana ajut, Navarra invoca fur i li’n nega..
1703. Prússia, Savoia i Portugal s’adhereixen als aliats. Pere II de Portugal signa el Tractat de Methuen amb Anglaterra, estreta aliança enfront d’ Espanya.
8.1704. Baptista Basset i un total de 350 voluntaris catalans faciliten l’ocupació de Gibraltar, dirigida per l’almirall Rooke. El tractat d’Utrecht el reconegué domini britànic.

Catalunya
10.1701. El Duc és nomenat rei català: Felip IV.
2.10.1701. Es casa a Figueres amb MªLluïsa-Gabriela de Savoia, a la parròquia de Sant Pere.
12.10.1701. Reuneix les Corts Catalanes i jura les lleis,  Constitucions i llibertats.
27.05.1704. Atac a Barcelona,30 vaixells anglesos i 18 d’holandesos, comandats per l’almirall Roorke.

El virrei, Francisco Fernández de Velasco, forma la Coronela de Barcelona, amb cinc mil homes, per reforçar els set-cents infants i cent vuitanta soldats de cavalleria de la guarnició, entre la ciutat i Montjuïc. L’estol atacant fugí després d’haver-la bombardejat.

 El virrei Velasco reprimeix els austriacistes. Instruccions de Felipe IV per realitzar sorteigs entre veïns de les poblacions, un de cada cinc. És l’origen de “la quinta”.

El pacte de Gènova
17.05.1705. Els austriacistes catalans signen el Pacte dels Vigatans, atorgant poders a en  Domènec Perera i Antoni de Peguera i d’Aimeric,per negociar amb Mr. Mitford Crowe, representant de la Reina Anna d’Anglaterra, l’aixecament de sis mil homes a canvi de rebre ajuda militar i el compromís que Catalunya mantindria els seus drets i llibertats.

20.06.1705. Els comissionats catalans a la capital de la República de Gènova signen el Pacte de Gènova.

Carles d’Àustria a Barcelona
20.07.1705. La flota aliada arriba a Barcelona. Propaganda austriacista: “Carlos, Arxiduc d’Àustria, per cert que és bell senyor, bonic, virtuós i molt bo”.
21.07.1705: Josep Moragues i els Vigatans marxen obertament vers Barcelona.

4.08.1705: Moragues desfà totalment les tropes del virrei, amb sols 250 homes, contra els 1000 infants i 100 genets borbònics.
22.08.1705. La flota formada per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austríacs i 800 cavalls sota el comandament de lord Peterborough, l’holandès Shrattenbach i Jordi de Darmstadt, davant de Barcelona que, fidel a Felip d’Anjou, proposa formar la Coronela.

Els vigatans s’alçaren, uns 1.000 armats, per unir-se al desembarcament aliat, i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa i bombardegen la ciutat.

9.1705. Mataró es declarà a favor de  Carles i llevà un batalló per ajudar en el setge. L’ofensiva aliada continuà. Cauen Tortosa i Tarragona. I Lleida en mans de Manuel Desvalls i de Vergós.

9.10.1705. Barcelona capitula davant Carles Mondaunt, comte de Peterborough.

12.10.1705. Girona capitula i els filipistes es retiren vers Roses.

22.10.1705. Entra a Barcelona l’arxiduc Carles.

7.11.1705. L’arxiduc jurà les constitucions catalanes a Barcelona i fou proclamat Carles III rei del Principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya. clara voluntat de recuperar els territoris perduts en el Tractat dels Pirineus. I concedí moltes de les reivindicacions dels regeneracionistes.

A Castella, els cercles borbònics van presentar les concessions de Carles III a les corts de Barcelona com un projecte de sotmetre tota la corona espanyola sota el domini de Catalunya.

3.04.1706. Primer setge borbònic a Barcelona, amb 18.000 soldats comandats per Renè de Froulay de Tessé i amb l’estol del comte de Tolosa. Felip de Borbó s’establí a Sarrià.

26.04.1706. La fortalesa de Montjuïc cau en mans borbòniques. Poc després, dos mil homes de Lord Peterborough aconseguiren entrar a Barcelona en barques de pescadors.

 8.05.1706. Semblava imminent l’assalt a Barcelona, però, en saber-se la notícia de l’arribada de la flota aliada comandada per John Leake amb 56 naus i uns 10.000 soldats, els borbònics  fugiren fins al punt que Felip d’Anjou hagué de passar a França i tornar a Espanya per Navarra. 

14.10.1707. Cau Lleida assetjada pel duc d’Orleans.

15.07.1708. Cau Tortosa, també en mans del duc d’Orleans.

12.17.0. Les tropes franceses del Duc de Noailles assetgen Girona.

29.12.1710. Capitula el Castell de Montjuic, i l’artilleria, al Puig d’en Roca, bombardeja la ciutat.

14.01. 1711. Girona capitula.

La resistència catalana quedà reduïda a Cardona i Barcelona.

1710 “It is not for the interest of England to preserve the Catalan liberties” (Atribuït al primer ministre anglès Lord Bolingbroque).
La desfeta del 1714 és, en bona part, culpa de la retirada anglesa. La pugna política i l’enorme despesa per mantenir la defensa de Catalunya i l’amenaça a Castella, era més important que mantenir el tractat de Gènova. L’ascensió del “partit de la pau”, els tories i la reina Anna, van accelerar les converses per un tractat de pau que deixa de banda austriacistes i catalans.

8.1714. Mor la reina Anna i amb el nou rei, Jordi I,  s’iniciaren els preparatius per a una possible ajuda a Barcelona, però la caiguda de la ciutat comtal, per la intervenció massiva de l’exèrcit francès, no va permetre revifar l’acord.

1711 Mor l’Emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
1711. Sense descendència masculina, la corona passà al seu germà Carles d’Àustria. Molts dels dirigents de les potències aliades van veure que el domini dels regnes hispànics per l’emperador Carles VI era un nou perill per a l’equilibri europeu, i consideraren  Felip de Borbó  un mal menor  com a rei d’Espanya.

1713 El Tractat d’Utrecht
11.04.1713. Es signa el Tractat que reconeixia com a “rei d’Espanya” Felip de Borbó, el qual renunciava als seus drets successoris sobre França.

Els dominis espanyols queden reduïts a la península i Amèrica, Felip V va haver de cedir els Països baixos espanyols, Nàpols, el Ducat de Milà i el Regne de Sardenya a l’emperador Carles VI. Sicilia i parts del Milanesat a Victor Amadeu II de Savoia, i Menorca i Gibraltar a Gran Bretanya. A més, garantir als britànics el monopoli del tràfic d’esclaus a Amèrica, durant trenta anys.

Lluís XIV deixà de donar suport a les reivindicacions del pretendent Jaume Francesc Eduard Stuart, i reconèixia com a legítima sobirana la reina Anna. I a l’Amèrica del Nord, admet la sobirania britànica sobre la Terra de Rupert i l’illa de Terranova, com també cedeix a Gran Bretanya Acàdia i l’illa caribenya de Saint Kitts. Els neerlandesos conservaran algunes places fortes als Països Baixos espanyols fins al 1713, i van quedar-se amb una part de l’antic domini espanyol de Guelders.

3.1713. Inici de darrera campanya militar de la Guerra de Successió

santi

 Barcelona
7.1713. S’iniciava el setge.

3.1714. Signada per l’emperador la pau de Rastadt amb Lluís XIV, no es pot esperar cap ajut dels antics aliats. Per contra, Lluís XIV va reforçar els efectius militars del seu nét Felip, amb importants tropes franceses de refresc.

6.07.1714. Barcelona. El duc de Berwick intensifica el bloqueig amb bombardeigs freqüents, envestides furioses i explosions de mines que esmotxessin la muralla, al temps que s’impedia l’entrada de queviures.

L’exèrcit francocastellà hi tenia 35.000 homes i 5.000 de cavalleria.

Barcelona no disposava sinó de 5.000 homes, i només 2.000 eren de forces regulars. La majoria, la Coronela, ciutadans agrupats per gremis, quadres bigarrats i informes. Les fortificacions de Barcelona, minses i arcaiques, no aptes per a rebutjar l’atac.

3.09.1714. Amb nombroses bretxes obertes, Berwick ultimà la rendició. El conseller en cap Rafael Casanova i el general comandant Villarroel, eren partidaris d’una capitulació honrosa; els comuns, per majoria aclaparadora, no l’acceptaren i la ciutat resistí fins a  l’Onze de Setembre.

Casanova, enarborant la bandera de Santa Eulàlia, fou ferit al baluard de Sant Pere.

Al cap de set hores de lluita la primera línia de defensa ja era en poder de l’enemic. La nit i la fosca van facilitar el saqueig i l’extermini.

Les deliberacions no desembocaren en res i Villarroel prengué la responsabilitat d’enviar el coronel Ferrer amb l’ordre de tocar a capitulació. Però el mariscal duc de Berwick no volgué dialogar respecte a les constitucions de Catalunya i Mallorca. Prometé no incoar cap procés per la rebel·lió contra el rei. L’entrada de les tropes francocastellanes fou fixada per a l’endemà.

18.09.1714 Capitulació de Cardona. Pacte firmat entre el coronel Desvalls i José Carrillo de Albornoz, cap de les forces borbòniques. Pacte incomplert amb el pretext que ignoraven si Felip V d’Espanya havia reconegut la capitulació.

I va concloure una guerra que Felip V d’Espanya anomenà Guerra dels catalans i els francesos Rebel·lió dels Catalans.

I a Torroella de Montgrí els francesos preparaven l’ampliació de les defenses de la muralla –veure planell adjunt- i el comissari ordenador, l’any 1714, l’hi exigeix, com a càstig per haver-se posat al costat de l’arxiduc Carles, una contribució de 8.000 lliures, cosa que va obligar-la a empenyorar la torre Ponsa , comprada per la Universitat de Torroella en subhasta pública, al que n’era propietari, Miquel d’Oms.

El Regne d’Aragó
9.1701. Corts a Saragossa

15.07.1706. Carles III entra triomfalment a Saragossa i es proclama rei. Tot l’Aragó li ret homenatge. Felip IV hagué que retornar a Castella per França i Navarra, només amb Tarassona i Jaca lleials.

26.05.1707. Els borbònics recuperen Saragossa.

1710. A l’estiu, l’exèrcit aliat reorganitzat reprèn l’ofensiva i venç els borbònics a la batalla d’Almenar i a la de Monte de Torrero.

21.09.1710. Recuperat l’Aragó, Carles III torna a entrar a Madrid. Però per la impossibilitat de mantenir-s’hi es retira a l’Aragó.

Les tropes britàniques, encerclades, es rendiren a Brihuega.

El regne d’Aragó és annexionat a Espanya.

El Regne de València
1701. El poble acusa els francesos d’enriquir-se a costa d’ells. S’escampa el sentiment antifrancès entre el baix clergat valencià.

1705. L’arxiduc Carles embarcà a Lisboa. S’aturà a Altea on fou proclamat rei.

El primer poble valencià que es declara austriacista és Cinctorres (els Ports). Vinaròs-Benicarló també.  Botiflers: Morella (Ports) i Benassal (Alt Maestrat). 

10.08.1705: L’esquadra anglo-holandesa desembarca un destacament a Altea, que cau fàcilment.
Els austriacistes conqueriren Dènia, Alzira i altres places.

 8.1705. La resta de l’exèrcit borbònic de València fou enviat a la defensa de Barcelona.

La Revolta dels Maulets: Francesc Dàvila explicà per tot el sud del Regne de València que Carles III estava disposat a abolir tots els drets dels nobles, i Joan Baptista Basset  començà la revolta dels maulets. Va cavalcar des de Dènia, Gandia, Alzira fins a València sense trobar cap resistència important. El virrei, amb el duc de Gandia i una llarga llista, fugiren cap a Castella i València va obrir les portes a l’exèrcit maulet.

L’entusiasme fou immens. Carles III havia desembarcat a Barcelona i això va escampar la revolta des de Vinaròs i Benicarló  a Vila-real i Castelló.

Basset va exercí de virrei. Va abolir tots els tributs senyorials i va deixar de pagar tot impost a la corona. Va tolerar l’expulsió de francesos, al temps que s’arrestava i requisava els botiflers més importants.

Va demanar ajuda al rei Carles, qui envià a València un contingent dirigit per Lord Peterborougt. Hi viatjà el comte de Cardona encarregat pel rei de posar fi als excessos de Basset. Van fer sortir Basset de València.

27.06.1706. Peterborough va enviar en secret tropes a Xàtiva, amb l’ordre d’arrestar Basset i empresonar-lo. El poble es revoltà als crits de “Visca Basset, abans que Carles III“.

 S’enviaren cartes al rei i hi hagué declaracions públiques. No obstant s’aturaren les protestes.

10.1706. La batalla d’Almansa. L’ofensiva borbònica s’inicià quan les forces de Lluís Belluga i Montcada  s’uniren a les del duc de Berwick i feren caure el dia 11 Cartagenai Oriola i el dia 21, Elx.

Les tropes austriacistes es retiraren cap a València.

Berwick es dirigí cap a Múrcia per recuperar Cartagena i el sud valencià.

8.02.1707. Desembarquen a Alacant 8.000 holandesos de reforç i al febrer cauen Xixona, Novelda i Elda.

Carles III  decideix  tornar a Barcelona i  crea un problema en privar-los d’una part considerable d’homes, amb Berwick a les portes del Regne.

8.04.1707. Les tropes del comte de Galway i d’António Luis de Sousa es concentraren a la Font de la Figuera i l’11 arribaren a Cabdet, des d’on entraren a Castella. A Montealegre (Albacete) l’avantguarda aliada sorprengué els borbònics en retirada i la població fou presa.

21.04.1707. Berwick es refugia a Almansa, mentre els austriacistes prengueren Villena el 22.

25.04.1707. A la batalla d’Almansa, les tropes filipistes van vèncer les de Carles III. Berwick va prendre València i François Bidal d’Asfels va cremar i destruí Xàtiva, Alcoi el 8.01.1708, Dénia el  17.11.1708, i el castell de Santa Bàrbara, a Alacant, el 19.04.1709.

El regne de València annexionat a Espanya.

El regne de Mallorca
3.1701 Felip és proclamat rei a Mallorca per les autoritats, celebrada amb tota normalitat.

La guerra va tenir un primer moment de domini borbònic (1701-1706) i una segona etapa austriacista, fins a la capitulació de la Ciutat de Mallorca.

Començada la guerra, les autoritats borbòniques enviaren soldats a Cadis i a Menorca, que estaven a les últimes davant l’esquadra anglo-holandesa. El poble no tenia cap simpatia per Felip IV.

8.1701: Eivissa i Menorca envien representants davant el virrei, per retre fidelitat al rei borbó.

1703 i 1705. Les crisis de subsistències provocaren protestes entre la població.

1704. Es varen detenir persones acusades de simpaties amb l’arxiduc i declarar la guerra contra l’aliança.

24.09.1706. L’esquadra anglo-holandesa dirigida per l’almirall Keake a la badia de Ciutat, en demanà el lliurament. El virrei, Baltasar Cristobal de Híjar, comte de l’ Alcudia, rebutjà les pretensions, però les forces es negaren a combatre. El virrei intentà la defensa amb la guarnició francesa i dues companyies de milícies que esclaten en crits a favor de Carles III. El motí es va estendre a la marineria i començà un avalot antifrancès. El virrei va capitular.

11.1709. El comte de Savellà, virrei fins al novembre de 1709, jura solemnement en nom de Carles III, els furs i privilegis del regne. 

11.07.1715. Després de l’heroica resistència de Barcelona, Mallorca i les Pitiüses, (Menorca en poder anglès) varen capitular. Fou el darrer reducte contra francesos i castellans.

 santi3

 

Comentaris