Estimada Dolors,

Aprofito que avui és festiu a Barcelona (24 de setembre, dia de la Mercè), per escriure’t una carta oberta, i així afegir-me a aquesta iniciativa de la revista Emporion que, mensualment et dedica una carta d’algun veí o veïna, amic o amiga, persones que, tot i el temps, seguim pensant en tu i amb tots els que viviu aquesta injustícia.

Des de fa massa temps, dir “soc de Torroella” és sovint motiu que algú recordi que és “el poble de la Dolors Bassa”, o al revés, quan algú ve de visita a la nostra vila, hi ets tan present, que de seguida ens pregunten si ets d’aquí. És bonic, perquè molta gent segueix pensant en vosaltres, però alhora és molt trist que recordar-te sigui la nostra millor arma contra tanta injustícia.

A vegades costa molt entendre certes actituds polítiques i és difícil no desconnectar d’aquest anar i venir de retrets, sobretot quan vivim una situació tan excepcional, malgrat els mesos que han passat. Però tot i així, penso que hi ha moltes persones que et veuen (us veuen) com un exemple de coratge polític, d’arriscar-se per fer allò que les urnes havien demanat que féssiu. I per això la presó, i també l’exili, ens pesen tant.

Vivim temps convulsos, i no només a Catalunya. Les coses estan canviant tan de pressa que els que volen que les coses segueixin com sempre, o com havien estat fa anys, sembla que estiguin disposats a tot. Tant de bo sapiguem aprofitar els temps de canvi per millorar com a persones i com a societat. I tant de bo que la justícia faci honor al seu nom i puguis tornar ben aviat a casa.

Una abraçada ben forta,

Aina Amat Blai