Patricio Vélez

217

 “Las formas del tiempo”

El pintor Patricio Vélez, nascut a Quito (1945), ha residit i viu a Barcelona des de fa molt anys. Actualment, gràcies a l’encertada iniciativa de la Fundació Suñol (passeig de Gràcia, 98, Barcelona), podem veure una retrospectiva de la seva producció (exposició fins al 8/9/2018), que abraça un llarg període de temps, des del 1965 fins al 2017. Temps suficient per poder enaltir una pintura  que es redefineix amb força al llarg de les nombroses etapes d’un insòlit camí.

Fig.1   En el bosque, llapis damunt paper (1998)

La seva obra és una aproximació atenta i rigorosa a un món, a una naturalesa que li serveix de referència i inspiració. Una realitat que un cop interioritzada se’ns transmet com una lúcida reflexió, mitjançant l’abstracció, feta línia i clarobscur. Al mateix temps, la preferència pel blanc i el negre, en què el pintor es recrea de manera molt expressiva, va més enllà d’un sincretisme superficial o d’una posada en escena. Va a les arrels de la natura, que és seguida i observada a través d’una vivència respectuosa i aprofundida. Potser amb el pòsit d’aquella infància animista i amb la seva visió que cerca la immanència del que contempla, és com ens la sap mostrar amb tota la seva puresa i força primigènia (Fig.1).

Malgrat la preferència esmentada pel contrast ( blanc i negre ), el seu treball mostra un gran respecte pel color, com veiem en pintures com les de Lettres à mon père o com les agrupades a Piel de boa, entre d’altres.

Observem, així, com la seva obra s’endinsa en un procés que, havent passat el gresol de la memòria i l’empremta d’un record, es conjuga en allò que l’autor denomina variacions (1). Són pintures que no representen, sinó que testimonien i que van prenent cos al llarg del temps, o com se subtitula en l’exposició, es converteixen en Las formas del tiempo. Entre aquestes variacions, a més a més de les ja citades, destaquen The meaning of the things, Estancias y territorios, En el bosque, En las islas i Llúmina.

Fig.2   Primera pintura, tremp d’ou damunt cartó (1972)

No trobem gaires analogies de pintors amb una posició semblant i que emprin aquesta valuosa escriptura pictòrica. Sense voler-los superposar a causa de les seves diferents personalitats, podríem establir certs lligams expressius amb alguns d’ells, com serien Henri Michaux (Namur, 1899-1984), home molt interessat en les cultures del món no occidental, autor curiosament d’un llibre sobre Equador (1929) i defensor de la Invención de nuevas caligrafías. Una part de l’obra de Willi Baumeister (Stuttgart, 1889-1955), en especial la que sorgeix arran del poema èpic de Gilgamesh i que recull en la seva producció del anys quaranta, en podria ser un exemple. La confrontació poètica sobre la temàtica dels Arbres, que tan bé executa pintant a contrallum (2), el pintor Alexandre Hollan (Budapest, 1933) en podria ser un altre. Com també algunes de les obres que Vélez elogia de Jean-Michel Meurice (Lille, 1938) (3).

Fig.3   The meaning of things, tinta damunt paper (1988)

A Letres â mon père ja ens trobem amb un traça lineal, després tendrament acolorida, que vol fer emergir el missatge llargament guardat. Aquest color equilibrat i serè també el trobem en les primeres pintures, on es podria trobar un deix de surrealisme i on l’abstracció és assolida amb serena naturalitat (Fig.2), contràriament al que apareixia en alguns dels plantejaments originals dels primers abstractes. Una impressió semblant ens ve suggerida quan admirem els quadres de la sèrie Piel de boa, o en el ressò que el mateix artista es fa de l’obra de Burle-Marx (4).

Aquestes variacions són riques de contingut. L’abstracció es plasma en la línia i la trama, acarant-nos a la profunditat d’una natura inabastable, que l’ull curós del pintor ens fa habitar. Tal és així en totes les sèries, però de manera molt patent en les de The meaning of the things (Fig.3), En el bosque i a Estancias y territorios (Fig.4). En elles, el substrat de la natura que s’hi expressa ens reflecteix a la vegada quelcom del nostre món interior.

Fig.4   Territorios, llapis damunt paper (1995).

Bibliografia:

  1.  VÉLEZ, Patricio; QUERALT, Rosa; ORTÍNEZ, Luisa. Patricio  
  2.  Vélez. Las formas del tiempo. Barcelona: Fundació Suñol, 2018, p.25.
  3.  BUFILL, Juan; CASAS, Estela. Alexander Hollan. ARBRES. Barcelona:  Galeria Greca, 2004.
  4.  VÉLEZ, Patricio; QUERALT, Rosa; ORTÍNEZ, Luisa. Fundació Suñol, Patricio Vélez. Las formas del tiempo. Barcelona: Fundació Suñol, 2018, p.24.
  5.   Ibíd., p. 20 i 29.