1 d’octubre del 2017, ara fa un any

153

En la seva tercera època, EMPORION ha sortit sempre el primer dia de cada mes, amb una sola excepció: l’octubre de l’any passat. En haver-se assenyalat el dia 1 per a la celebració del referèndum, vam decidir que, excepcionalment, la revista no sortiria fins el dia 2. Volíem poder oferir informació i dades d’una jornada tan important. I, efectivament, l’endemà vam poder parlar extensament dels esdeveniments d’aquell dia històric, ho explicàvem així:

“Des de primeres hores de la matinada del diumenge 1-O, una munió de torroellencs, homes i dones de totes les edats, van acudir al Convent per protegir, si calia, el dret de votar en aquest referèndum. Amb il·lusió van veure com arribaven les urnes i com s’anaven formant les meses, i amb il·lusió va començar la desfilada, quan en va ser hora, per anar-se identificant i posant a l’urna la papereta. La gentada era cada vegada més gran. Un moment destacat va ser l’arribada de la consellera torroellenca per dipositar el seu vot”.

Però ben aviat vam saber que, aquell mateix matí, moltes poblacions del nostre país estaven patint la presència i actuació de forces armades, disposades a evitar que es realitzés la consulta, entrant de forma violenta als espais electorals, intentant trobar i segrestar les urnes i efectuant càrregues desproporcionades contra la població pacífica. La reacció dels torroellencs també va ser decidida, van preparar-se per intentar de salvar les urnes com fos, si venia el cas, i la resta de la jornada es va viure enmig de gran tensió.

Recordem el resultat del referèndum a la nostra vila: d’un cens de 6.914 persones, 3.785 persones van votar per la independència, és a dir, el 54,7% del cens total. Si tots els que no van anar a votar haguessin optat pel NO, el resultat encara hauria estat favorable al SÍ.

Ningú que els hagi viscut no podrà oblidar els fets que van tenir lloc després d’aquell dia memorable. El dia 3 d’octubre es va fer a tot Catalunya una aturada per condemnar la violència de les forces de seguretat i, aquell mateix vespre, el rei d’Espanya, en un discurs televisat, es va alinear amb l’actitud repressiva; pocs dies després Jordi Cuixart i Jordi Sánchez van ser detinguts i empresonats acusats de sedició; l’endemà sortia al carrer una manifestació de protesta a Barcelona i a tot el país; aquella mateixa setmana, el Consell de Ministres acordava proposar al Senat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que suposaria la destitució del Govern de la Generalitat i  la posterior convocatòria d’eleccions.

El divendres 27 d’octubre va ser un altre dia ple d’emocions. El Parlament va declarar la independència i va instar el govern a aplicar-ne els efectes; el president Puigdemont, en un acte solemne, va dir que d’acord amb la llei aprovada pel Parlament calia proclamar la independència, i tot seguit va demanar que se suspengués la declaració per emprendre un diàleg; el mateix dia, el Senat espanyol aprovà l’aplicació de l’article 155.

A finals de mes, Puigdemont i altres consellers van anar a Brussel·les. Dolors Bassa i Joaquim Forn van tornar i, després de presentar-se al jutge, van ser empresonats, com la resta de consellers no exiliats. Puigdemont i quatre consellers es van quedar a Brussel·les.

No cal passar revista a tot el que va anar passant des d’aleshores, és ben sabut i massa llarg d’explicar. Destaquem només les eleccions del 21 de desembre, convocades pel govern espanyol en aplicació de l’article 155, que van donar majoria absoluta a l’independentisme; la marxa d’Anna Gabriel a Suissa; les dificultats imposades pel jutge del Suprem a l’elecció de president a Puigdemont, a Sánchez i a Turull, la nova entrada a presó preventiva de Bassa, Forcadell, Turull, Rull i Romeva, la marxa de Marta Rovira a l’exili, i la detenció de Puigdemont a Alemanya; el posterior alliberament de Puigdemont per part de la justícia alemanya; l’elecció de Quim Torra; el rebuig de l’ordre d’extradició de Comín, Serret i Puig per part de la fiscalia belga, com va fer també l’escocesa amb Ponsatí; finalment, ja al mes de juny, la presa de possessió del nou govern i el final de l’aplicació de l’article 155.

A Madrid, el mes de juny, després d’una moció de censura a Rajoy, Pedro Sánchez va recuperar per al PSOE la presidència del govern; al juliol els presos polítics van ser traslladats a centres penitenciaris catalans, Dolors Bassa al de Figueres; aquell mateix mes, el jutge instructor del Tribunal Suprem va retirar l’euroordre contra Puigdemont, els consellers exiliats i Marta Rovira.

Torroella ha anat seguint amb emoció tot aquest procés, convençuda que els càrrecs que s’imputen als nostres polítics no tenen base real. Ho diuen els llaços grocs, els cartells, les banderes als balcons i als espais públics, les trobades a plaça. Els sopars grocs dels dimarts al Puig de les Basses, s’han convertit en tradició, amb assistència multitudinària de persones vingudes de punts molt diversos del país que volen mostrar la seva solidaritat amb la Dolors. També geganters, grallers i castellers. I tractors.

Ha passat un any. Hi ha hagut canvi a la Moncloa. En àmbits polítics, es parla d’hipotètics indults, que no serien solució, que serien rebutjats per aquells que saben que no són culpables dels delictes que se’ls imputen. En una visita al Canadà el president del govern espanyol va evitar parlar d’indults, i va posar Quebec com a exemple de solució política. Els catalans hem dit des de fa molts anys que només amb política es podrà resoldre el nostre problema polític. L’Onze de setembre d’enguany, un cop més, una manifestació multitudinària va inundar Barcelona: un milió de persones. Conscients de la nostra raó, pacífica i democràtica, no estem esperançats ni abatuts; estem a l’expectativa, anhelosos, vigilants.