banner100 01

Log in
A+ A A-
Javier Zuloaga

Javier Zuloaga

URL del lloc web:

Llegir "Patria", de Fernando Aramburu

Pertanyo a una generació que, generalment, veia que el terme "Pàtria" era una mena de monopoli dels vencedors de la Guerra Civil espanyola, a més de la llegenda de les portes d'entrada de les casernes de la Guàrdia Civil, "Todo por la patria". Lo del patriotisme, l'altre, tenia més a veure amb capítols exemplars de la nostra història, com els setges de Saragossa, Girona o l' assetjament  de Sant Sebastià i era també la proclama general en els processos d'emancipació de les colònies respecte a les metròpolis, Visca la pàtria!

Dir adéu en el món real

En el meu anterior article escrivia sobre el carrer virtual, un espai de dimensions que no m'atreveixo a calcular perquè segurament cauré en error, ja sigui per minimitzar-lo o perquè no és equivalent qualitativament al que coneixem per "carrer". Sí, aquest pel qual passegen les persones, estenen la mà els indigents, et fan una estirada els pispes, et pots prendre un cafè o una canya gràcies a la llei antitabac, et fan una enquesta o, com em va passar a mi fa uns dies, et sorprens en comprovar que encara hi ha un món en què les emocions tenen un pes molt gran.

Un ruc, connectat a Internet, continua sent un ruc

Sí, vaig lligar-me a la memòria la frase que acaben de llegir quan viatjava ahir, al volant, des de Bilbao fins a Barcelona, ​​després d'haver passat dos dies a Ochagavía, a la vall navarresa de Salazar, i haver-me apropat a la Selva de Irati. El meu cotxe devorava quilòmetres, cremava litres de gasolina i s'anava apropant, a poc a poc, al peatge de l'autopista.

Subscripció a aquest canal RSS