banner100 01

Log in
A+ A A-

"Consulta"

sobre la independència de Catalunya

Del que realment estem tractant és d'una "Consulta inclosa en el marc d'un procés de participació ciutadana", organitzada per la Generalitat de Catalunya, que es va celebrar  el 9 de Novembre del 2014. I no voldria equivocar-me en els resultats: Votaren 2.344.828 persones censades a Catalunya, un 91.90% de les quals ho feren amb un  SI  a la pregunta Vol que Catalunya esdevingui un Estat? I un 88'6% dels participants votaren també SI a la pregunta Vol que aquest Estat sigui independent.

La convocatòria d'aquesta Consulta la dugué a terme el president Artur Mas el 14 d'octubre de 2014 des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat de Catalunya. I com a tal consulta, resultat del bloqueig realitzat amb la negativa a acceptar un Referèndum, i amb la suspensió cautelar de la Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes  de participació ciutadana, així com  del Decret de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya per part del Tribunal Constitucional, després d'admetre a tràmit dos recursos del Govern d'Espanya.

La convocatòria va ser l'acord principal signat el desembre del 2012 després de les eleccions al Parlament de Catalunya. La data i la pregunta de la consulta van ésser anunciades pel President Artur Mas el 12 de desembre de 2013 amb el suport dels 135 diputats del Parlament de Catalunya i comptà amb el suport de la major part de les institucions locals atès que 920 ajuntaments, 36 consells comarcals, el Consell Generar d'Aran i 4 Diputacions aprovaren mocions a favor de la convocatòria.  Per  aquesta Consulta no referencial, el 6 de febrer passat va iniciar-se el judici a l'expresident de la Generalitat Artur Mas, a l'exvicepresidenta Joana Ortega i a  l'exconsellera Irene Rigau.

El delicte? Haver permès que dos milions tres-cents quaranta-quatre mil  ciutadans s'expressessin a les urnes. Cosa que ha originat que estiguin acusats dels delictes de desobediència i prevaricació, pels quals la Fiscalia sol·licita entre 9 i 10 anys d'inhabilitació. Crec que és un judici a tots els que van votar i potser i tot a molts que no ho van fer físicament, ja que el judici celebrat ara, pot posar en dubte la voluntat d'un poble d'expressar-se a través de les urnes i la democràcia. ITTEAR

Necessitaria més temps i més espai per fer un resum del judici. No és aquesta la meva intenció i resumiré l'últim dia del judici en aquest article.

TSJCL'expresident de la Generalitat, a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acompanyat per la seva esposa, va afirmar abans d'entrar per a l'última sessió del judici del 9N que no hi ha fonament per a considerar la consulta delicte: Si posar les urnes és delicte, és tremendament forçat, i si escoltar  a la gent es un delicte, anem malament. I va asseverar que durant el judici hi ha hagut testimonis suficientment potents como per haver revisat dràsticament la petició del fiscal, però ell està en les seves conviccions, té dret a fer-ho.

Va indicar que faria ús del torn d'última paraula, en què va fer un resum perquè s'entengués bé de què és responsable, que no defugirà cap responsabilitat. I també del que no es culpable, que també ho va explicar.

L'exvicepresidenta Joana Ortega, en arribar al tribunal acompanyada pel seu advocat, va subratllar que "Donar la veu als ciutadans mai pot ser delicte i menys un acte criminal", així com un agraïment molt gran a la pedagogia que varen fer els voluntaris que han testificat en el judici. Voluntaris  que vingueren a explicar la il·lusió que es va viure en el nostre país:  Nosaltres sempre hem seguit el mateix plantejament, i no tinc cap consciència d' haver desobeït, en absolut.

Va arribar també l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, la tercera acusada en aquest  judici, tots tres acompanyats pel president de l'ANC Jordi Sànchez, abans d'entrar a la Sala.

Després de cinc dies de judici, brillants exposicions tant  de la Fiscalia,  de la defensa i al·legats dels acusats -Mas, Ortega i Rigau- molt ben raonats i exposats, hi va haver moments de tensió entre el president del TSJC, el fiscal i els acusats.

La principal conclusió a la qual es pot arribar és que el que dilluns al matí va començar com el judici del 9-N, divendres a la tarda va acabar com el judici al 9-N. I no és menor el matís pel tribunal que haurà d'emetre una sentència: el diari La Razón ja ha avançat una decisió condemnatòria del TSJC per unanimitat, i el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha arribat a considerar el judici com una farsa i un teatre.

El cert és que cap de les posicions inicials s'han modificat: ni la del fiscal, inhabilitació de deu anys per als tres processats, ni la defensa, que ha demanat l'absolució. El fiscal del 9-N, Emilio Sánchez Ulled, va assegurar que no s'està jutjant la voluntat popular i que l'única causa contra el ex president de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau és per  la consulta sobiranista. I que l'únic objectiu és conèixer  si el Govern desobeí i va continuar amb la seva activitat el 9 de novembre del 2014, en contra de la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional. El que es jutja és, al seu entendre, la greu ruptura de les regles del joc democràtic i de la convivència.

No conec encara el resultat del judici en el moment de redactar aquest article. Però  els que creiem que els catalans, com qualsevol altre poble del món,  tenen dret a votar en referèndum sobre el seu futur polític, no hi pot haver cap base ni per l'acusació ni menys per la condemna.

L'executiu estatal  menysté la qüestió catalana, recordem quin va ser el pronunciament inicial dels fiscals del TSJC, concloent  per unanimitat, que no hi havia hagut delicte!

Possiblement aquest judici tindrà una segona part al Tribunal Suprem i si el final és una  sentència condemnatòria, pot ser que es resolgui en els tribunals europeus.