Albert Llausàs i Pascual
El mes passat es va celebrar a Durban, Sud-àfrica, la conferència de les Nacions Unides per abordar la qüestió de com afronten els estats del món el problema del canvi climàtic. Fa anys que els científics alerten del risc que comporta per a les espècies del planeta l'emissió de més i més carboni a l'atmosfera. Si fa tot just un parell de dècades l'escalfament global i el canvi climàtic eren només teories científiques, actualment hi ha un ampli consens en què es tracta de realitats ben palpables. Realitats que es manifesten, per exemple, en l'augment de les temperatures que el planeta, en el seu conjunt, està experimentant en els darrers anys, els mateixos en els quals la concentració de carboni a l'atmosfera s'ha disparat a causa de la combustió massiva de petroli.
Els límits del planeta
Publicat a núm. 61 -gener- 2012
L'article de Joan Surroca i Sens a l'Emporion del mes passat, centrat en les desigualtats nord-sud, advertia que “la Terra ha arribat al límit del que ens pot oferir”. M'agradaria, un cop obtingut el vist-i-plau de l'autor, aprofundir una mica més en aquesta dimensió de l'actual crisi.
Des de temps immemorials, que ens remunten, com a mínim, fins a les pel·lícules de Pajares, Esteso i companyia, el mascle ibèric s'ha forjat, a pols, una imatge de còmic assetjador de belleses nòrdiques i centre-europees.
Quina és l'actitud de la nostra societat respecte el medi ambient? És una cosa de quatre beneits?, o bé tenim un gruix de gent conscienciada dels seus problemes i disposada a fer-hi quelcom? Quins són els impactes ambientals que més es detecten?, i fins a quin punt preocupen?
Allò que realment fa pudor
Publicat a núm. 58 -octubre- 2011
Un dels descobriments més silenciosos, però alhora fantàstics, que ha fet el ser humà industrialitzat és el de l'externalització. Per exemple, si abans s'abocava la brossa de casa directament al carrer (cosa que encara passa en alguns països, regions i indrets), es va descobrir que era molt millor crear una xarxa de sanejament de les aigües grises i negres i un sistema de recollida de residus. Malgrat que a alguns encara els costa acceptar l'existència d'aquests serveis quan els n'arriba la factura, i remuguen, el cert és que la seva eficàcia ha quedat provada, no només amb una reducció de malalties contagioses, sinó amb una millora notable del confort i de l'entorn olfactiu. En essència, el que estem fent, és externalitzar un problema i gestionar-lo de manera més o menys adequada en un altre lloc, lluny de la porta de casa. Així, és desitjable tenir una depuradora moderna, que causi poques molèsties i regeneri l'aigua per ser retornada al medi, o unes instal·lacions de tractament de residus que no emetin gaire gasos i donin prioritat al reciclatge i al compostatge de la brossa orgànica.