Cap a l’any 1000, en temps de conflictes entre senyors feudals i d’incursions de moros, normands i pirates, un petit nucli de gent s’havia anat agrupant al lloc on és ara la nostra vila. Vivien en cases humils de pedra i fang o de fusta, prop d’una esglesiola, a redós de la poderosa família dels Torroella, que residia en un casal, mig castell, mig palau, on hi ha l’actual Mirador. Els senyors oferien seguretat a aquella gent.
Però també els senyors havien d’estar emparats per algú més fort. Consta que Pere de Torroella i el seu fill Ponç Guillem es reconeixien vassalls de Pere I, comte de Barcelona i pare de Jaume I.
Els fills de Pere de Torroella, els germans Ponç Guillem, Guillem de Montgrí i Ramon de Torroella varen fer història.
Ponç Guillem, anomenat Bernat de Santa Eugènia per haver estat hereu dels senyors de Santa Eugènia, va ajudar Jaume I en la conquesta de Mallorca, d’on va ser governador, i va emprendre la de Menorca.
Deia al meu últim escrit d’aquesta sèrie de “personatges torroellencs” que Sança, de la família dels senyors de Torroella, filla de Bernat de Santa Eugènia, aviat es va desentendre dels seus drets sobre la població i els va passar en permuta a Dalmau de Rocabertí, que tres anys després (1272) els va cedir a l’infant Pere, fill del rei Jaume I, el Conqueridor. Conjuntament amb el senyoriu de Torroella, el futur rei Pere es va fer amo del castell-palau del Mirador.
L’any 897, quan va morir, el comte de Barcelona Guifré el Pilós havia aconseguit unificar els territoris catalans centrals, però el comtat d’Empúries s’havia mantingut independent. Uns quatre-cents anys més tard els dos comtats continuaven separats i havien anat seguint les seves pròpies línies hereditàries. Els comtes d’Empúries eren tan sobirans com ho poguessin ser els comtes de Barcelona, i hi estaven només subjectes per llaços feudals. En temps de Jaume I, la relació entre els dos comtats era excel·lent, els nobles empordanesos varen ajudar-lo a la conquesta de Mallorca, i el comtat d’Empúries s’enriquí i es va fer fort.
La història parla molt de reis i poc del poble ras, ho deia el mes passat quan em vaig referir als constructors que varen aixecar, amb el seu esforç, el castell, al cim del Montgrí.
Tot i això, seguiré avui el fil d’aquesta història de reis, que emmarca també la història de Torroella.
El poderós rei Jaume II, enfrontat al comte d’Empúries, fa construir el castell.
Als últims escrits m’he referit a alguns antics llinatges torroellencs −els Llabià, els Solterra, els Pons−, més o menys relacionats amb la presència dels reis a Torroella. A més d’ells, moltes famílies notables varen deixar el seu rastre a la vila, ens en queden els seus casals admirables, sobretot al carrer de l’Església i al carrer Major, les cases Saguer, Ferrer, Hospital, Metge, Sanan, Tor, Bagur...
Molts d’aquests personatges, sovint enriquits per la propietat de la terra o el tràfec del comerç, eren amos de terrenys i masos a l’aspre, al peu de la muntanya. D’alguns, en coneixem el nom per les formidables torres de defensa que hi varen fer edificar, perquè els masos estaven aïllats, fora muralles, entre Torroella i el mar, i exposats per tant a l’atac de pirates, alguns encastats a les Medes. Pirates perillosos, ferotges, que assaltaven, segrestaven i assassinaven.
L’any 1700 va morir sense descendència el rei d’Espanya Carles II. Enmig de grans pressions, havia nomenat hereu Felip V, nét del rei de França Lluís XIV. Un altre pretendent era l’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria. Poc després esclatà la guerra de Successió, que va enfrontar França i Espanya amb l’imperi Austríac i els seus aliats Anglaterra i Holanda.
El setembre de l’any 1701 el rei va jurar els privilegis de Catalunya, i a l’octubre va anar a Figueres per casar-se amb Maria Lluïsa de Savoia, que probablement va desembarcar a Roses. El Consell de Torroella va fer muntar guàrdia al Cap de la Barra, i que s’arreglessin els camins que menaven a Figueres.
Vaig explicar el mes passat que la filla de Francesc Martí i de Maria Miquel i de Mir, pubilla hereva de la Torre Martina, es va casar amb Marià Pagès; que aquest era partidari molt fervorós de l’arxiduc Carles, i molt conegut seu; i que si l’arxiduc hagués guanyat la guerra i resultat rei d’Espanya, potser el torroellenc Marià Pagès s’hauria convertit en un personatge políticament molt important.
Algunes famílies acomodades, terratinents, van deixar petjada molt forta a la Torroella del segle XIX i principi del XX. Una d’elles, la família Quintana, va tenir-hi un gran pes, no solament per les seves propietats, sinó també per la influència política i cultural que va assolir més enllà de l’àmbit local.
De petit, per allà als anys quaranta, jo tenia ocasió de parlar amb en Josep Capellà, amb l’Eduard Viñas, en Pere i en Quimet Castells, que eren molt més grans que jo. No sabia ben bé per què, però els admirava. Tenien alguna cosa en comú, indefinible. Els veia cultes, informats, coneixedors de mil temes, del món i de la vila. Un dia vaig entendre què els assimilava: tots havien tingut el mateix mestre, el senyor Blasi, en aquells moments un exiliat del qual a penes es parlava. Entremig hi havia hagut la guerra!