Sovint, discutint sobre temes ambientals amb amics i no tan amics, he topat amb un argument de gran simplicitat però que curiosament qui l'emet sol considerar irrefutable: “És de sentit comú”, em diuen
Massa vegades resulta que el sentit comú d'aquella persona no coincideix amb el meu. En el món de la filosofia s'ha escrit extensament sobre la qüestió: què cal entendre exactament per sentit comú? En la seva accepció actual, la que utilitzen els polítics de manera recorrent per convèncer l'electorat, el sentit comú es refereix a conclusions o propostes que es consideren lògiques, fruit d'un judici assenyat. En aquesta direcció, per exemple, és de sentit comú no endeutar-se fins més enllà del que un pot assumir, és allò de “no estirar més el braç que la màniga” que diu mediel coneixement popular.
Quina és l'actitud de la nostra societat respecte el medi ambient? És una cosa de quatre beneits?, o bé tenim un gruix de gent conscienciada dels seus problemes i disposada a fer-hi quelcom? Quins són els impactes ambientals que més es detecten?, i fins a quin punt preocupen?
Un concepte que es comença a utilitzar en les relacions entre empreses i administració és el de responsabilitat social corporativa. Responsabilitat social de les empreses quant a la defensa de la salut dels treballadors i en la prevenció de riscos d’accidents laborals, quant a les relacions amb el seu entorn immediat (municipi, barri) i molt especialment en tot allò que l’activitat de l’empresa pot afectar el medi ambient.