Acaba de sortir una monografia que presenta ─per primera vegada traduït del grec antic al català i en edició bilingüe─ el pensament hel•lènic abans de Plató.

La trilogia de Claus i Lucas

Una novel·la que s’ha convertit en un clàssic de la literatura en francès.

PRESENTACIÓ D’“ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ”, VOLUM DE 2010

L’Institut d’Estudis del Baix Empordà (IEBE) va ser fundat ara fa trenta anys i enguany ha presentat el volum n. 29 dels Estudis del Baix Empordà, el seu anuari de recerques. L’IEBE és un centre d’àmbit comarcal adscrit al Patronat Francesc Eiximenis, de la Diputació de Girona. La seva aportació anual, pel seu contingut heterogeni sobre diversitat de temes de la comarca, ha aconseguit un prestigi ben consolidat.

A l’acte de presentació, que va tenir lloc al monestir de Sant Feliu de Guíxols, amb nombrosa concurrència, qui signa, com a president de l’entitat, va informar sobre la situació actual del centre d’estudis i els projectes de futur. El vicepresident, Xavier Rocas, va glossar de forma detallada els catorze  articles (inèdits i d’investigació) que conté el nou volum. A continuació, l’historiador i arxiver guixolenc  Àngel Jiménez va fer una completa exposició del seu treball sobre “Ramon Sais, el darrer alcalde republicà de Sant Feliu de Guíxols”.

Cal destacar que el volum presentat conté alguns treballs sobre la rodalia de Torroella i el Baix Ter. Així, hi trobem un estudi del geòleg Jordi Montaner i un equip de col·laboradors sobre “Canvis en la paleomorfologia i dinàmica fluvial del riu Ter”, i un altre del filòleg Moisès Selfa sobre la toponímia del segle XVIII, al terme de Torroella i la seva pervivència. L’historiador Salvador Vega hi publica un extens article sobre la creació de la batllia reial de Verges al segle XVI, i els restauradors Marga Quiles i Pere Rovira expliquen la restauració i conservació de la imatge romànica de la Verge de la Fossa d’Ullà. També ens toca de prop el tema de la restauració de la Torre de les Hores de Palau-sator, que analitzen l’arquitecte Lluís Bayona i l’historiador Lluís Buscató. Altres articles ens parlen de temes diversos de Palamós, la Bisbal, Calella de Palafrugell o bé d’algun territori extens o de la totalitat del Baix Empordà.

El llibre ha augmentat el seu gruix en referència als d’anys anteriors i, com és habitual, ha merescut una bona acollida dels lectors fidels. Els membres de la junta de l’IEBE sabem perfectament que aquest anuari de recerca és d’abast minoritari, però entenem que fa un servei positiu per al progrés del coneixement de molts aspectes de la nostra comarca. I amb aquest esperit volem continuar.  

El passat divendres, 27 de gener, ens va venir a visitar en Javier Zuloaga al nostre club de lectura.

Torna a escriure

Dedicada a la docència del català, i després d'anys a la política (2003-2007), l'escriptora gironina reapareix amb un llibre carregat de Bones intencions.  Aquest és el títol de  la novel·la, que ha presentat a la sala d’exposicions del Consell Municipal de l’Estartit, en un acte organitzat per la Llibreria Elies.

Aquest munt de llibres que cada any es compren per Sant Jordi contrasta amb la realitat dels estudis que ens diuen que som un país poc lector. Els nostres joves llegeixen poc i, a més, no tenen una bona comprensió lectora.

És feina de l’escola  buscar i aplicar tots els mitjans necessaris per tal  d’aconseguir que els alumnes millorin la comprensió lectora i esdevinguin uns bons lectors. Pel que fa a l’adquisició d’un bon hàbit de lectura, és l’escola i la família novament qui en tenen la responsabilitat.

La llibreria Elias de l’Estartit va organitzar la presentació i firma d’exemplars del llibre: Conduir la vida – Cinc milions de quilòmetres, i l’entrevista amb el seu autor, Salvador Servià, per Emporion. 

El llibre: porta com a pròleg un text d’Àlex Rovira Celma, del qual reprodueixo les darreres paraules:
“Veuràs que la passió, la bondat, la consciència, la bellesa i el sentit d’una vida no són atzarosos, sinó que neixen d’haver sembrat passió, bondat, constància, bellesa i sentit en ells”. 

Acaba de sortir una monografia trilingüe que és el treball d’una traducció directa de l’original hebreu i arameu al català, d’un dels textos fonamentals del judaisme no bíblic, l’anomenat tractat Abot.

Avui em presento

Em dic Maria Teresa Calabús Casas i sóc llibretera.
No sóc escriptora, ni crítica literària, ni filòloga. Sóc llibretera. I llegeixo per gust, no per feina.

Dic això perquè he acceptat de col·laborar periòdicament a la revista Emporion fent comentaris sobre llibres o contes, i cal deixar molt clar que aquests comentaris seran molt personals i no els haureu de confondre amb recomanacions.