Dos anys
Aquest gener de 2009 Emporion, el periòdic mensual de Torroella de Montgrí i del Baix Ter, arriba al número 25 i compleix els primers dos anys de la seva tercera època. I ho fa amb el mateix afany i esperit de servei amb què va començar ja l’any 1915!
Pensem que de bon principi i fins ara hem anat acomplint bona part dels objectius que ens havíem proposat.
Hem mantingut el nostre compromís ciutadà, ens hem congratulat de les iniciatives positives i hem denunciat, modestament però amb contundència, allò que perjudica el Baix Ter, des de la pedrera d’Ullà, el pobre cabal d’aigües del Ter o l’amenaça d’una enorme i incomprensible variant al pont, fins a detalls aparentment insignificants, com pintades a la Resclosa o deixadesa davant heures que es mengen pedres nobles. Ho hem fet amb editorials, articles, acudits, fotografies, vídeos.
El 10 de gener de 1932, amb motiu de la reaparició (segona època) d’EMPORION, Josep Castells deia a primera plana que des de 1915 havien desfilat per les seves planes “totes les inquietuds; tots els afanys; totes les ànsies de millora; tots els anhels d’una època...”, i Pere Blasi ponderava l’afany del periòdic per crear un esperit torroellenc, d’agermanar tots els fills de la vila, d’ésser el portaveu de les seves nobles aspiracions, de bregar perquè l’empremta de l’època hi fos fonda i exemplar, i per fi, aspirava a “l’ensomni d’una Torroella ben urbana, gentil, atractívola, activa i rica, digna de la seva història, i gloriosa i valorada de ses envejables i rares possibilitats”.
Emporion fa noranta-cinc anys
Qui els havia de dir, als esforçats creadors d’Emporion, que al cap de noranta-cinc anys la seva revista encara viuria! Ells, que varen passar pels tres tràngols terribles de la dictadura, de la guerra civil i del franquisme: Viver, Blasi, Viñas, Castells... Uns noms inoblidables a Torroella.
I qui ens havia de dir, sinó la nostra gosadia, que al cap de tres anys de la tercera època, des de gener del 2007, Emporion aniria sortint cada primer dia de mes, sense un sol retard, en aquest carrer sense límits que es diu Internet, a través del qual ens anem trobant amb els nostres lectors, onsevulla que siguin, en el moment que ells triïn, a casa seva mateix, per la pantalla de l’ordinador i a punt per ser imprès. O a la seva disposició a la biblioteca, que porta precisament el nom d’un dels fundadors d’Emporion, o potser també al Recer, o en alguna altra de les entitats i associacions de les quals la nostra vila és tan rica.
Un nou govern
La nova etapa de la revista Emporion comença simultàniament a la constitució del nou govern de la Generalitat de Catalunya que ha pres el nom d'Entesa Nacional i de Progrés. Un govern sorgit del pacte dels partits de l'esquerra catalana i que són els mateixos que van conformar l'antic tripartit: PSC, ERC i ICV, amb Pasqual Maragall de president.
A les passades eleccions del dia 1 de novembre, hi va haver una coalició guanyadora amb vots i nombre de diputats, Convergència i Unió, que, amb 48 diputats, no va fer majoria absoluta. Els tres partits d'esquerra sumaren plegats 70 diputats i un pacte entre ells els permet tenir suficient majoria per governar.
Aquesta majoria ha estat molt controvertida, especialment per part de CiU, ja que es considera guanyadora de les eleccions en vots i diputats. Tot i això, com que el sistema que la llei electoral imposa és parlamentari, són els diputats electes els qui elegeixen president i poden conformar majories dins del Parlament.
CiU, que és la coalició guanyadora, podia esperar que el seu cap de llista, Artur Mas, fos el president, però la majoria que podien formar altres grups supera el nombre de diputats de CiU i l'opció de presentar el seu candidat a president i formar govern és legalment inqüestionable.
Evidentment, ara no és hora de qüestionar el sistema; en tot cas, es podria plantejar redactant i aprovant una nova llei electoral, encara pendent per manca de consens entre els grups polítics des de fa vint-i-sis anys, en la qual també caldria tenir en compte altres factors com la representativitat de cada vot en els diferents punts del territori.
El que cal és que el nou govern governi sense massa estridències i l'oposició faci lleialment la seva feina de control d'aquesta acció de govern.
Sigui quina sigui la credibilitat que se li pugui donar al govern d'entesa, hem de mirar el futur amb esperança. Una esperança que està en mans de tots els catalans. I diem de tots perquè ens ho demostra el fet que un català no nat en aquest país, José Montilla, és el nou president de la Generalitat. Malgrat els canvis que a la societat catalana s'han produït i es continuaran produint, aquesta no està fracturada i fa normal políticament el que és normal al carrer. El president Montilla, en el discurs de presentació de la seva candidatura, va dir que ell no podia parlar de la Catalunya dels seus pares, però sí que tenia dret a dir la Catalunya que volia per als seus fills i els seus néts. Una proposta optimista i un compromís de treball d'un altre català al capdavant d'un govern que es proposa fer avançar la nació catalana, respectant la seva història, però sobretot pensant en la seva gent. Tot un compromís social
La població de Torroella avui
Emporion compleix avui el seu 97è aniversari, i www.emporion.org fa 5 anys. És motiu de celebració, però també de reflexió, i ho fem sobre la nostra població d’avui, tan diferent de la del 1915, quan el nostre periòdic va néixer.
EMPORION: 96 anys, 3a època: 4 anys, 49 números
Entrem en el cinquè any de la nova vida del nostre periòdic mensual, que va reaparèixer el gener de 2007 (núm. 0 desembre del 2006). EMPORION té una història llarga. Per fusió de dos periòdics anteriors, “el Montgrí” (de Mossèn Viver) i “Mont-Gris” (de Pere Blasi), va tenir lloc el naixement d’EMPORION l’u de gener de 1915, ara fa, doncs, 96 anys. Enmig, dues catàstrofes polítiques: la Dictadura de Primo de Rivera, primer; després la guerra i el franquisme. El 30 d’octubre de 2006 deu torroellencs ens vàrem adreçar a l’alcalde amb la carta que reproduïm a continuació.
Els pobles del Baix Ter - ULLÀ
Ullà, poble del baix Ter, està ubicat als peus de la muntanya d’Ullà, del massís del Montgrí. Gaudeix d’una situació immillorable, ja que està orientat totalment a migdia, rodejat de pinedes, olivars i vinyes a la part de la muntanya, i d’una extensa, rica, i fèrtil plana ajaguda al seu davant. Voreja gairebé tot el seu terme el nostre polèmic riu Ter, que és en gran part el motiu de la seva riquesa.
La vella parròquia de Sant Andreu era un petit temple romànic d’una sola nau i que, sortosament, s’ha conservat fins avui. A l’any 1981 s’hi feren unes obres de neteja i restauració, i l’edifici s’ha pogut destinar a activitats culturals.
El nucli històric
Passejant pels carrers estrets del nucli històric de Torroella, sovint podem quedar bocabadats contemplant un finestral gòtic o renaixentista. En paraules de Joan Pericot, “Torroella conserva el record senyorívol d’una passada grandesa. Les seves relíquies de pedra i els seus silenciosos carrers estrets formen un rosari d’evocacions melangioses”.
Efectivament, el nucli vell de Torroella, el que li dóna el sobrenom de “vila vella”, és el que li dóna identitat. Antigament envoltat de muralles, està format per un entramat de carrers estrets, amb un traçat preconcebut que sortosament no ha sofert canvis substancials des de la seva creació als segles XIII i XIV. Avui, encara el nucli històric de la vila vella és un nucli viu i, al nostre entendre, és responsabilitat de tots que segueixi així. Es pot dir que Torroella conserva un arxiu històric a l’aire lliure, ple de vida, que no és un fòssil i que no només cal conservar sinó que cal potenciar, ja que és el centre de l’activitat social i cultural dels torroellencs.
Pals
Res millor que utilitzar les paraules amb què va descriure’l Josep Pla:
“A quatre o cinc quilòmetres al nord de Palafrugell, sobre la carretera de Viladamat, hi ha Pals, nom que ve del llatí palus, estany. És una població típica de l'època de l’Empordanet lacustre, ple d'aiguamoixos i de closes fangoses, durant la qual calgué edificar els pobles sobre els pujols esventats, que es consideraven més nets de miasmes (...)
“Són pobles que fan un gran efecte, perquè, posats com estan sobre un sòcol, tenen visualitat i quan hi passeu a prop sembla que us el serveixin amb safata. En aquest sentit, Pals té una personalitat extraordinària i no n'hi ha d'altra, a la comarca, que s'hi pugui comparar”.
“En el cim més alt del turó en què s'alça la vila, encara en gran part emmurallada i flanquejada de torres, hi ha l'església, dedicada a Sant Pere, d'absis romànic i de porta barroca; la magnífica torre de les hores(,,,)