Emporion.org

Els últims dies de desembre va començar l'hivern de l'any 2007, ens en queden 120 dies... Acabem de passar les festes de Nadal i Cap d'Any, que són com un preludi de l'hivern, com si abans de començar aquesta estació de l'any que té anomenada de llarga i trista, volguéssim aprofitar aquests dies de festes, celebracions, regals i algunes disbauxes -massa- per compensar la sobrietat que ens espera en el transcurs de l'hivernada, de dies curts, tristos, freds i nits llargues,  que poden ser avorrides.

Setembre i octubre són els mesos que més m'agradem de tot l'any. Setembre és el meu preferit... Serà perquè és el més que vaig néixer? Seran els seus colors? No ho sé. És quan comença la tardor i tot és més reposat, més tranquil, més plàcid, més quiet, més assossegat... Després de l'estiu, de molt de moviment, de molt de trànsit, de molta gent, de molta calor, de molt garbuix, hom agraeix la placidesa de setembre i octubre.

El mes passat es va celebrar a Durban, Sud-àfrica, la conferència de les Nacions Unides per abordar la qüestió de com afronten els estats del món el problema del canvi climàtic. Fa anys que els científics alerten del risc que comporta per a les espècies del planeta l'emissió de més i més carboni a l'atmosfera. Si fa tot just un parell de dècades l'escalfament global i el canvi climàtic eren només teories científiques, actualment hi ha un ampli consens en què es tracta de realitats ben palpables. Realitats que es manifesten, per exemple, en l'augment de les temperatures que el planeta, en el seu conjunt, està experimentant en els darrers anys, els mateixos en els quals la concentració de carboni a l'atmosfera s'ha disparat a causa de la combustió massiva de petroli.

Neva!  Això dèiem el dilluns dia 8 de març quan al matí, en llevar-nos, vàrem obrir la finestra. Eren les primeres volves de neu, i queien lentament. Que bonic! Quan de temps feia que no ho havíem vist a Torroella! En la nostra situació geogràfica no és freqüent que es doni aquest fenomen. “No serà res, les volves són molt petites! No sembla que hagi de ser una nevada important”, ens dèiem. Ens feia tanta il·lusió gaudir des de darrere dels vidres d’aquell bonic espectacle!

El primer dia de primavera ens va fer un temps totalment hivernal.

He pujat al porxo de casa meva, el meu lloc preferit, amb la intenció de fer foc a la llar, el primer d’aquesta tardor. La tarda es presenta plujosa, i el cel, completament tapat, té el característic color gris plom que assenyala pluja. Decideixo, doncs, passar unes hores llegint un interessant llibre que ja fa massa dies que he començat i que he pensat que podia acabar.

Al cap de poc d’haver iniciat la lectura i prop de l’agradable escalfor de les estelles que cremen amb afició, ha començat a ploure. És una pluja fina, transparent, tranquil·la..., una carícia per a tot el que toca, assedegat de tants de dies secs! Les teulades de les cases -que són moltes les que puc veure des d’aquí-, els terrats, els arbres dels petits jardins interiors (el de casa i els de les cases veïnes) la reben amb agraïment.