Recordem (EMPORION, números anteriors)
— REGLA 1 (agost 2010): Paraules acabades amb a, plural amb es (casa, cases)
— REGLA 2 (set. 2010): Consonants s, ss, c, ç, z (casa, passa, caça, cirera, calze )
— REGLA 3 (oct. 2010): Articles i apòstrof (l’home,l’única, la unió, les hores)
— REGLA 4 (nov. 2010): Apòstrof amb de (d’humor, d’àngel), no amb que (que ara, que un)
— REGLA 5 (des. 2010): Contraccions: al
barri, del pare, pel carrer, can Sidro
Miscel·lània
Avui no ens detindrem a considerar cap regla en particular. Farem un
petit recés, i aprofitaré per assenyalar faltes que he trobat en un missatge
rebut fa uns dies d’un amic. Un amic que, per cert, sempre es lamenta de no
saber escriure en català per no haver-lo estudiat a l’escola del seu temps. En
primer lloc, el felicito: el primer pas per escriure català és no tenir
vergonya i llançar-s’hi. Vejam un tros de l’escrit, del qual em sembla que
traurem algunes lliçons. Remarco en negreta les faltes d’ortografia:
REGLA 16 – Tan, Tant, Quan, Quant.
Aquests mots són tan utilitzats, tant en el llenguatge oral com en els escrits, cartes, documents, etc., que convé conèixer bé la seva ortografia segons allò que vulguem dir quan els escrivim.
(La frase anterior ja demostra que són molt corrents: hi he escrit “tan” una vegada, “tant” també una vegada, i “quan” una altra vegada).
Quins són els criteris que he seguit?
Recordem dels mesos anteriors d’emporion
Regla 1. Paraules acabades amb a, el plural és amb es (casa, cases) ..................... (agost 2010)
Regla 2. Ús de les consonants s, ss, c, ç, z (casa, passa, caça, cirera, calze ) .. .setembre 2010)
Regla 3. Articles i apòstrof (l’home, l’única, la unió, les hores) .............................(octubre 2010)
Regla 4. Apòstrof amb de (d’humor, d’àngel) ........................................ ...... (novembre 2010)
Regla 5. Contraccions:al barri, del pare, pel carrer, can Sidro .........................(desembre 2010)
Miscel·lània basada en faltes freqüents ................................................................ (gener 2011)
Recordem dels mesos anteriors d’EMPORION
Regla 1 - Paraules acabades amb a, el plural és amb es (casa, cases) ..................(Agost 2010)
Regla 2 - Ús de les consonants s, ss, c, ç, z (casa, passa, caça, cirera, calze )..(Setembre2010)
Regla 3 - Articles i apòstrof (l’home,l’única, la unió, les hores) .........................(Octubre 2010)
Regla 4 - Apòstrof amb de (d’humor,d’àngel) ..............................................(Novembre 2010)
Regla 5 - Contraccions: al barri, del pare, pel carrer,can Sidro .....................(Desembre 2010)
Miscel·lània basada en faltes freqüents ..............................................................(Gener 2011)
REGLA 17 – Ús correcte d’alguns verbs
El llenguatge parlat de vegades arrossega vicis que, si badem, podem traslladar al llenguatge escrit. Avui en destacarem alguns que hem d’evitar per tal de parlar i escriure correctament.
1. Verbs acabats en –guer i gerundis acabats en -guent
No hi ha cap infinitiu ni cap gerundi acabat així!
Exemples de formes incorrectes (verbs inexistents) i formes correctes:
incorrecte correcte
poguer poguent poder podent
volguer volguent voler volent
valguer valguent valer valent
sapiguer sapiguent saber sabent
capiguer capiguent caber cabent
(en lloc de caber també es pot dir cabre)
Així doncs, no podem escriure (ni hem de dir):
Hi va capiguer tota la llenya que hi vàrem volguer ficar
Vaig acabar no sapiguent si el regal podia valguer tant
Cal dir i escriure:
Hi va caber tota la llenya que hi vàrem voler ficar
Vaig acabar no sabent si el regal podia valer tant
2. Participis acabats en –scut
Només hi ha aquests quatre: nascut, crescut, viscut, merescut
(o els derivats, com: renascut, decrescut, reviscut, etc.)
Fora d’aquests, l’acabament del participi dels verbs en –èixer és -gut
Exemples incorrectes: ha desaparescut..., no ha comparescut..., etc.
Cal dir i escriure: ha desaparegut..., no ha comparegut ..., etc.
De vegades s’arriba a dir: favorescut, desvanescut, pertanescut,...
per còpia de verbs castellans en català inexistents:
favorèixer, desvanèixer, pertenèixer,...
que en català són: afavorir, esvair, pertànyer
i els seus participis: afavorit, esvaït, pertangut,...
havia pertanescut al seu avi..., ha de ser: havia pertangut al seu avi
el vestit no l’ha favorescuda..., ha de ser: el vestit no l’ha afavorida
3. Falsos verbs en –ir
De vegades usem verbs com si acabessin en –ir sense ser així, com per exemple: combatir, emitir, interrumpir, ocurrir, ...
els correctes són: combatre, emetre, interrompre, ocórrer, ...
que són de les mateixes famílies de: batre, metre, rompre, córrer, ...
No podem dir, com se sent moltes vegades:
ell incorreix..., ella corrompeix..., nosaltres interrompim...
Cal dir i escriure:
ell incorre..., ella corromp..., nosaltres interrompem...
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Consells
Per escriure en català, els que el parleu normalment, cal:
· Llegir sovint en català.
· Perdre la por.
· Escriure sempre en català cartes, notes, correu electrònic.
· Instal·lar un corrector de català a l’ordinador.
· Anar aprenent les regles principals.
“Parlem la mateixa llengua amb una fonètica diferent”
“Els valencians del nord, els catalans del sud, els balears del continent, i els rossellonesos insulars compartim la mateixa literatura”
Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963; -Un país de butxaca, 2010-)
REGLA 8 - Com s’escriuen els temps dels verbs en passat, present i futur (2)
Hem dit repetidament que no volem explicar gramàtica sinó donar consells pràctics per escriure correctament, però no hi serà de més explicar que en català les terminacions verbals poden seguir els models següents:
Regla 18 - A i EN
L’ús de les dues preposicions a i en es confon sovint.
El dictat d’en Samba
Avui ens permetrem de fer una mica de descans, no posaré cap “lliçó” nova, i us contaré una història real relacionada amb l’aprenentatge de la nostra llengua.
El mes de març de 2010, fa poc més d’un any, uns pocs torroellencs vàrem constituir l’Associació Dudal, que té per objecte l’ensenyament de català, càlcul, i altres matèries elementals a nois immigrants. Partíem d’unes consideracions bàsiques: