Al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí es pot visitar fins a les acaballes del mes de gener l’exposició “Francesc Gimeno i el paisatgistes del Montgrí”, complementada amb l’edició d’un llibre-catàleg i altres activitats docents que tindran la seva continuïtat l’any vinent al Museu d’Art de Girona, on s’exhibirà del 16 de febrer al 26 de maig. El projecte està comissariat per la figuerenca Mariona Seguanyes.
Martí Batlle Viader s’està donant a conèixer com a escultor de les nostres contrades. Va nèixer a Ullà ara fa 40 anys ,però està totalment vinculat a Torroella on actualment té la seva residència. Ell és escultor però amb la particularitat de que les seves obres més conegudes són de grans dimensions. Només heu d’anar en direcció cap a l’Estartit i a la rotonda de la sortida del nucli de Torroella en trobareu un exemple ben significatiu. Una espectacular, estudiada i inspirada escultura de cinc metres d’alçada que ja dona identitat a aquesta entrada. És “Lluna plena sobre la Foradada”.
Però en Martí és pagès. Ell ens concreta: fructicultor especialitzat en la poma.
Francesc Ruestes (1959) és un magnífic i reconegut escultor català, forjador de ferro per excel·lència. La seva obra és reconeguda perquè els seus treballs de forja no semblen procedir de la farga sinó que estan tan ben acabats que semblen d’un taller de joieria. Sorprenentment, ha aconseguit dissimular la rigidesa del material aconseguint donar-li una aparença suau i tova, com si dibuixés amb ferro. Hereu del llegat d’altres mestres de l’escultura contemporània com Gargallo i Julio González.
Franz Schubert (1797-1828) va morir als 31 anys víctima de la sífilis i això ha estat una catàstrofe per a la música. Pensem que Beethoven als 31 anys solament havia compost la primera de les seves nou simfonies i que si Mozart hagués mort als 31 anys, i no als 35, no coneixeríem La flauta màgica, ni les seves tres darreres simfonies, ni el Concert per a clarinet, ni els darrers quintets, ni moltes altres de les seves millors composicions. ¿Quina música ens hauria deixat Schubert si hagués viscut els 57 anys de Beethoven o els 90 anys que avui ja no són excepcionals d’una vida?
Lévi-Strauss proclamà l’any 1955 a Tristes tròpics que el viatge era mort i que tan sols quedava la narració de l’experiència. En els darrers trenta anys la literatura de viatges s’ha convertit en el centre d’atenció de multitud d’investigadors. Avui ja no existeixen llocs desconeguts i, si el viatge ha mort, el seu únic interès és aleshores el seu relat, que passa a ser l’únic lloc possible.
Quina és aquesta experiència del viatge en el material publicat al llibre Les illes gregues ? Va anar-hi realment Pla tan sovint com ens vol fer creure? La meva tesi és que Josep Pla va fer un únic viatge, a més turístic i organitzat, amb escales a les illes més conegudes: Míkonos, Santorí, Creta i Rodes, l’any 1967, viatge que la mateixa biografia canònica descriu com a “curt“.
EN EL CENTENARI DE LA SEVA MORT
Joan Maragall i Gorina (10 d’octubre de 1860-20 de desembre de 1911)
La seva obra poètica és el vessant més conegut i en va fer el marc de la seva teoria de la paraula viva, cercant l’espontaneïtat i la senzillesa. Destacà com a periodista al Diari de Barcelona i a La Veu de Catalunya, però sens dubte és la poesia el seu vessant més conegut i amb forta implicació política.
En l’any en què se celebra els dos aniversaris, el cent cinquanta-u del naixement i el centenari de la seva mort, voldria recordar dues poesies seves, Adéu, Espanya i La vaca cega, com a homenatge a un gran poeta i polític que al llarg del temps sempre ha estat un símbol per a Catalunya