Emporion.org

Switch to desktop

L’escut de 1584 del molí vell encara lluita amb les heures.
Se’n sortirà, no hi ha com ser tossut i orgullós d’un passat noble

Aquesta primavera, quan les fulles verdes omplin els brancatges, qui llegirà aquestes indicacions?

LES PEDRES QUE CAMINEN: RECORREGUT HISTÒRIC

L'actual EMPORION digital té molts avantatges si el comparem amb els vells exemplars impresos sobre paper: hi podem veure el vídeo del mes, el tràiler de la pel•lícula del mes, l'espai de participació, les imatges d'artistes locals,... però encara un altre atractiu molt important: hi podem trobar reproduïts tots els exemplars publicats sobre paper el segle passat. Avui us proposo que aprofitem aquesta possibilitat, i que fem un cop d'ull al primer número, de 1 de gener de 1915 (encara que extremadament resumit).

Un lector ens fa arribar aquesta foto comentada

Amb aquest reclam, el dissabte 15 de gener de 2011 el grup socioecologista GENT DEL TER va organitzar una visita, un recorregut popular i col·lectiu pels carrers de Torroella de Montgrí. El nucli antic de la vila destaca, per sobre de molts altres de l’Empordà, per la quantitat, i també per la qualitat, de les pedres antigues que han canviat de lloc, que avui no es troben en el seu emplaçament original; uns elements arquitectònics –portalades, finestres, relleus, etc.- que algun dia van “caminar”, que van ésser desplaçats del seu lloc d’origen amb més o menys encert, i que avui encara podem observar pels carrers i places de la població.

Després  de dos anys d'estar seca, la Font dels Capellans torna rajar.

Sembla mentida com passejar per un lloc tan proper com és el massís del Montgrí, ens pugui transportar a un altre món. Sobre els mapes sembla un espai petit però quan t’hi trobes pel mig, el trobes immens. Des de molts punts no divises cap vestigi de civilització, això si, sempre amb el castell del Montgrí vigilant. No en sabien poc els estrategues d’aquells temps, per situar els seus punts de vigilància en els llocs més efectius. Ni pel Nord, ni pel Sud, ni per l’Oest i menys per l’Est, és  a dir per mar, no se’ls podia escapar ningú. Però no vull parlar aquí d’estratègia militar sinó de l’experiència que hem viscut durant uns tres mesos, una colla d’amics i col·laboradors recorrent el Montgrí, visitant els caus més coneguts, altres només coneguts per una minoria interessada i d’altres fins i tot desconeguts o per explorar.

Pàgina 1 de 5