No podia dir que no a una oferta tant suggeridora i estimulant. Sóc una persona a qui li agrada escriure i col·laborar en iniciatives culturals del municipi i, de la mateixa manera que durant molts anys vaig estar a la Junta del Llibre de la Festa Major, ara inicio aquesta participació a Emporion.
Cada mes acompanyaré la revista amb reflexions sobre diversos temes de la societat que ens envolta: relacions socials, ecologia, moviments socials, noves maneres de comunicar-se, revolució digital, xarxes socials i altres. Formo part d'aquesta societat, la contemplo, m'agrada debatre sobre ella i m'implico per fer-la millor. Una societat que evoluciona ràpida i esdevé líquida, tal com l'ha definit el prestigiós sociòleg polonès Baumann. Davant aquesta rapidesa, el canvi és constant en el dia a dia de la gent, cosa que a vegades genera desconcert, frustració i certa sensació d'angoixa. És cert que vivim uns temps difícils amb el món occidental immers en una crisi econòmica de futur incert i una crisi de valors que precisa reflexió, debat intens i propostes de remodelació des del fons de la societat. Però sóc optimista de mena i és des d'aquest optimisme vital i irrenunciable que cada mes us traslladaré idees i reflexions.
Hem de ser optimistes i somiar en un futur millor. Som unes generacions que ens toca viure moments difícils, però no ens podem quedar quiets lamentant-nos sense posar fil a l'agulla per tenir un esdevenidor millor. Deia Lluís Llach en el seu últim concert a Verges l'any 2007, que en aquests moments estàvem vivint la societat de llibertat i democràcia que havien somiat els nostres avis, i que la societat i realitat que viurien els nostres néts depenia de la grandesa i profunditat dels nostres somnis d'ara.
Fem cas a Llach i somiem una societat i un futur molt millors. Aquest ha de ser el nostre objectiu vital: crear un món millor, més just i solidari. Quan sigui gran vull asseure'm a la vora del foc i explicar al meus néts tot el que vaig fer en el passat per millorar el present i assegurar un futur millor. Potser no ho aconseguirem del tot, però val la pena posar-s'hi.
Som-hi doncs! Com deia al principi, és un honor i una gran responsabilitat escriure a la mateixa revista que van escriure persones tan il·lustres com el mestre Pere Blasi, mossèn Viver, Josep Castells, Eduard Viñas i molts altres que em deixo. Ara digitalment, tal com correspon als moments que vivim.
Espero que tots plegats gaudim durant molts anys de la revista i tant articulistes com lectors puguem aprendre els uns dels altres.
Salut!
